evolució de teories

Encetaré aquest espai de discussió, malgrat que de biologia, jo, ni flowers... (comencem bé, doncs!)

Tothom coneix la teoria del caldo primigeni, el llampec, i les amebes que van mutant fins a esdevenir humans, amb unes animacions famosíssimes que em sembla que van popularitzar-se amb la sèrie Cosmos, de Carl Sagan (links a la versió original, versió musical, i a la versió animada).

Resulta que aquesta teoria no ha explicat mai un petit punt: des de l'obtenció de les cadenes d'ARN inicials, amb la descàrrega elèctrica en el caldo primigeni (fet reproduït a laboratori), com carai surt la primera cèl·lula viva? O més aviat... quant triga a donar-se aquest pas?
Es veu que veient la diversitat biològica de la Terra, aquest pas hauria d'haver estat més ràpid del que l'estadística diu que podria ser (agafant per vàlids tots els coneixements que tenim sobre el tema).
Això porta a la idea actual, comunment acceptada que aquest procés inicial de formació de la vida es va dur a terme fora de la Terra (entre altres coses, perquè el nostre planeta encara no hi existia), i que un cop formada, aquí va caure, literalment, del cel.

A partir d'aquí, sabent que hi ha éssers unicel·lulars, i algun pluricel·lular petit (com determinades aranyes i altres bitxets), que poden suportar perfectament ser envasats al buit, ser exposats a temperatures extremes, i passar anys llargs "hivernant", i seguir vius, es proposa:

1) teoria del cometa: els nostres avantpassats anaven viatjant tan contents en una bola de gel que de tant en tant es liquava parcialment quan s'acostava a una estrella, donant-los la possibilitat de bellugar una mica, i de "crear-se" en el seu moment. Diguem que el caldo primigeni anava congelat, com si fos de "la sirena". Però ves per on, que un dia van topar amb aquesta pedra blava que és casa nostra, i aquí es van quedar.

2) teoria de la carambola còsmica: la vida es va formar a Mart, mentre la Terra era una bola àcida i incandescent. I quan ja va estar refredada, resulta que un meteorit enorme agafa i se la fot contra Mart, fent saltar pedres i altres animalons petits petits a l'espai... i aquests animalons, no vegis tu, cauen de rebot a la Terra! (aquesta teoria està moooolt acceptada, no sé per què)

3) teoria de la deriva de la vida: durant els anys 80-90, un tal Chandra (si mal no recordo), de la Índia (i no és en Suresh), astrònom, va observar que moltíssimes nebuloses estaven formades, entre altres coses, dels materials propis dels éssers vius que nosaltres coneixem, en proporcions semblants. Per altra banda, també sabem que hi ha éssers petits (les aranyes que deia abans), prou petits com perquè gairebé no notin els efectes de la gravetat, de manera que amb una ventada poden acabar pujant i pujant a l'atmosfera (de fet, ho fan), i ves a saber fins a on, si una altra ventada no els para abans que s'acabi l'aire...
Ajuntem les dues coses, amb la possibilitat de planetes com el nostre, i ja ho tenim: l'espai interestel·lar està més o menys ple de material per fer vida, i d'algun que altre bitxo ja fet, que de tant en tant cauen en planetes verges.
El Sr. Chandra (si es diu així), gairebé va ser excomulgat del món científic per haver dit això, pobre home...

4) teoria del treball de final de curs: som el producte d'un experiment que va realitzar un homenet verd adolescent, d'algun lloc llunyà, per pujar nota al seu institut...

5) teoria creacionista: un senyor anomenat "Déu" un dia va comprar-se un joc científic anomenat "creanova". Amb el joc venia la Terra, tot d'animalets, i una bola de fang. Aleshores Déu va crear Adam amb el fang, i de la costella d'aquest en va fer un clon femení, anomenada Eva (se li devia haver acabat el fang). Aquestes criatures van tenir descendència, la qual va seguir procreant. Concloem, doncs, que els humans sóm producte d'un gran incest. I tot i així, els que defensen la teoria creacionista, censurant Darwin a les universitats, ho fan perquè es neguen, entre altres coses, a acceptar que provenen dels micos... no sé què és pitjor... (El creacionisme i els evangelistes americans, donarien per obrir un fil nou, aquí...)

6) teoria del disseny intel·ligent: és el creacionisme maquillat amb aire científic. Accepten l'evolució de les espècies, però diuen que va dirigida pel senyor Déu, i que per això la diversitat biològica terrestre ha evolucionat tan ràpid.

I ara mateix, no recordo cap altra teoria que se li hagi arribat a donar valor científic (sí, creieu-vos-ho... les 4,5, i 6 gaudeixen d'un status científic...)
És la introducció que se m'ha acudit perquè cadascú hi digui la seva... A mi m'agrada, com a concepte, la teoria número 3. Fa pensar en un univers completament diferent al que sempre m'havia imaginat (com amb les últimes evidències sobre matèria fosca... que també fa pensar en un univers molt diferent). Però si de cas, ja en parlarem si vosaltres en dieu la vostra, també.

Au, ara us toca a vosaltres, doncs!