Introducció al projecte

SETI@home és un projecte rigorosament científic que té per objectiu la detecció de senyals de ràdio provinents d'intel·ligències extraterrestres.
Amb seu a la Universitat de Berkeley (Califòrnia), aquest projecte té gairebé mig milió de participants arreu del món. Això pel que fa a la darrera versió basada en BOINC, engegada durant el 2005. Fins aleshores, més de 5 milions de participants s'havien registrat a la versió clàssica de SETI@home (iniciada el 1999).
En total, el milió i escaig d'ordinadors que formen la xarxa SETI@home arreu del món ofereixen una potència computacional d'uns 200 TeraFLOP/s (bilions d'operacions matemàtiques per segon), equivalent a 5 supercomputadors MareNostrum.

Aquest és el procediment bàsic usat en aquesta recerca científica:

1. Enregistrament de senyals de ràdio al Radiotelescopi d'Arecibo (Puerto Rico).
   S'utilitza un receptor addicional acoblat al focus principal del radiotelescopi. Això vol dir que no fem una recerca sistemàtica (per falta de pressupost), sinó que escoltem el que els altres radioastrònoms escolten (però en la banda de freqüències que ens interessa).
2. Les dades es transfereixen a Berkeley, i es parteixen en multitud de petits blocs de dades anomenats "Work Units" (Unitats de Treball).
3. Aquestes Unitats de Treball (UTs) es distribueixen (mitjançant Internet) als milions d'usuaris arreu del món.
4. Els voluntaris que participem a SETI@home processem cada UT amb el nostre ordinador (o ordinadors). Això ho fa el programa BOINC de manera automàtica, trigant unes poques hores (segons la potència de l'ordinador).
5. El que fa el programa és buscar pics de potència, gaussianes, polsos o triplets en el senyal de ràdio. Aquests serien bons indicatius d'una transmissió de ràdio artificial.
6. En acabar, es retornen els resultats interessants de cada UT a Berkeley.
7. Els ordinadors centrals i servidors de Berkeley validen els resultats (cada UT és processada per 3 usuaris diferents), i determinen quines són les UTs més interessants (després de descartar els "falsos positius" deguts a interferències terrestres, satèl·lits, etc).
8. En quan es tenen suficients UTs interessants, es programa una "campanya de reobservacions" per tornar a analitzar aquells punts interessants del firmament.
9. Si algun usuari és partícep del descobriment d'un senyal real, serà comunicat i reconegut pels responsables de Berkeley.

Per a més informació podeu consultar la web central de SETI@home a Berkeley, The Planetary Society, The SETI Institute o bé la WikiPedia.

Per començar a participar a SETI@home podeu donar un cop d'ull a aquesta guia.

SETI@home és finançat principalment per The Planetary Society (gràcies a les subscripcions dels seus membres), així com per donacions d'empreses, institucions i voluntaris, tant econòmiques com de material informàtic. Si esteu interessats en fer una donació a SETI@home o bé en subscriure-us a The Planetary Society i necessiteu ajuda, no dubte a contactar amb nosaltres.
The Planetary Society, organització no gubernamental fundada el 1980 per Carl Sagan (entre d'altres), és la organització pública més gran i amb més influència de tot el món dedicada a la recerca de l'espai, a l'exploració del Sistema Solar i a la recerca de vida fora de la Terra.