Vilaweb

Contingut sindicat Vilaweb - Notícies  Edicions - General VilaWeb
Notícies de Vilaweb Edicions - General VilaWeb
Actualitzat: fa 7 anys 35 setmanes

La Generalitat qüestiona el recurs del Defensor del Poble contra la llei d'acollida

Dc, 18/08/2010 - 12:15

La nova estocada del Defensor del Poble, que ahir va recórrer al Tribunal Constitucional la llei d'acollida i integració d'immigrats, ha estat rebuda amb fortes crítiques pel govern català. Tant el conseller d'Obres Públiques, Joaquim Nadal, com el d'Innovació, Josep Huguet, han qüestionat el recurs i han defensat que la llengua és el principal element d'integració dels immigrats a Catalunya, aquest matí des de la UCE de Prada (el Conflent).

Els tràmits del recurs d'inconstitucionalitat van ser iniciats pel Defensor del Poble espanyol, Enrique Múgica, tot i que l'encarregada de presentar el recurs fou la Defensora en funcions, Maria Luisa Cava de Llano. Nadal l'ha criticat, des de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), per enfocar malament la qüestió, arran de la situació de provisionalitat del Tribunal Constitucional espanyol i del seu mateix càrrec de defensora i per actuar a instàncies de Ciutadans.

Per tant, Nadal ha demanat que el Defensor del Poble espanyol rectifiqui. Ha advocat perquè, una vegada escollit el substitut de l'antic Defensor, Enrique Múgica, es replantegi la decisió de Cava, i perquè, en cas de prosperar el recurs, siguin uns altres els magistrats del TC que dictaminin sobre la llei.

D'una altra banda, el conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, va qualificar ahir la decisió de falangista. Avui ha cridat a la insubmissió contra iniciatives com la del Defensor del Poble, provocada per la sentència del TC sobre l'estatut: 'Estem en una fase de xoc de legitimitats. El govern ha d'emparar la insubmissió'. 'Hi ha coses que no es poden aplicar, i per tant cal anar als tribunals o on sigui per no aplicar-les', ha dit. 'Ara ens trobem que agafant-se a la sentència del TC es qüestionaran elements bàsics de convivència dels últims trenta anys. L'única manera de no tornar enrere i que la convivència no es trenqui és incomplir qualsevol sentència d'aquestes arribant als tribunals i on calgui'.

La llei es continuarà aplicant

La consellera d'Acció Social, Carme Capdevila, també va defensar ahir la llei, i des de la Secretaria per a la Immigració, Oriol Amorós va dir que el govern la continuarà aplicant amb normalitat.

La consellera va dir que la llei és avalada pel Consell de Garanties Estatutàries, i va insistir en la importància d'establir el català com a llengua vehicular de la formació dels nouvinguts. Assegura que l’aprenentatge de la llengua és un factor d’integració important, perquè augmenta la seva autonomia i facilita l'establiment de relacions socials i de participació. Així, considera que la llei promou la cohesió social i la igualtat d’oportunitats, ja que, a més de la llengua, s’estableix la formació en matèries com el mercat de treball i la seva legislació.

També van defensar la llei i van criticar el gest del Defensor del Poble el conseller Josep Huguet, Joan Puigcercós, president d'Esquerra, Jordi Miralles, vice-president d'ICV-EUiA, i Josep Maria Pelegrí, portaveu adjunt de CiU, tot i que aquest darrer va retreure al govern català la permissivitat amb què havia reaccionat al recurs d'inconstitucionalitat. Així, va indicar que esperava que la Generalitat fos 'capaç de defensar amb molta més contundència i amb més encert' el desplegament estatutari.

Per la seva banda, Joan Puigcercós, va acusar Enrique Múgica de xenòfob i racista per voler fragmentar i dividir la societat catalana. El president d'ERC va dir que la llei d'acollida era una de les més importants de la legislatura i va definir l'actuació del Defensor del Poble com la continuació de la 'croada sistemàtica que va iniciar José María Aznar per fracturar i dividir la societat catalana'.

Qui també va acusar Múgica d'anar 'en contra dels drets dels catalans' va ser Jordi Miralles, vice-president d'ICV-EUiA, que considera que la llei 'és un encert' i que és 'pionera i necessària'.

Recurs impulsat per Ciutadans

El diputat del grup mixt José Domingo fou qui denuncià la norma davant el Defensor del Poble perquè considerava que amb l'aprovació d'aquesta llei es prioritzava l'ensenyament del català en la integració dels nouvinguts al Principat i, de retruc, es menystenia el castellà. Ara Domingo s'ha felicitat del recurs al TC i ha defensat que aquest era plenament coherent amb la sentència sobre l'estatut.

Categories: Notícies generals

Es mor a Barcelona el pretendent carlí de la corona espanyola

Dc, 18/08/2010 - 11:01

Aquest matí s'ha mort Carlos Hugo, l'últim borbó de Parma, als vuitanta anys. Feia dies que era ingressat en una clínica de Barcelona per un càncer de pròstata. Hugo va liderar una branca carlina durant la transició que va denunciar Juan Carlos com a continuador del franquisme i s'hi va enfrontar amb un projecte federalista i progressista.

Nascut a París el 1930, Carlos Hugo va continuar el llegat carlí del seu pare, Javier de Borbó-Parma, si bé conduïnt-lo cap a posicions de la nova esquerra socialista, autogestionària i federalista dels anys seixanta, amb influències del Concili Vaticà II. Amb l'abdicació del seu pare, el 1975 es va convertir en el pretendent carlí i va presidir el Partit Carlista.

El règim franquista, però, li va vetar l'entrada a l'estat. Ell va ser un dels protagonistes dels fets de Montejurra, el maig de 1976, on hi va assistir de forma clandestina. Amb el seus simpatitzants va prendre una ruta diferent a la del seu enemic i germà, Sixte de Borbó, que formava part d'un grup de tradicionalistes i feixistes. En topar violentament ambdós grups durant el romiatge, els feixistes van matar dos carlins. Carlos Hugo no va poder tornar a l'estat espanyol fins el 1977.


Des de 1999 vivia a Brussel·les, si bé participava en actes públics oficials com a titular de la casa dels Borbó-Parma i pretendent carlí. El passat 2 d'agost va publicar una breu carta adreçada als carlins, alertant-los del seu dèbil estat de salut i demanant-los de continuar amb el 'projecte de llibertats, expressió moderna dels antics furs'.

Demà, 19 d'agost, hi haurà un funeral al tanatori de Sant Gervasi de Barcelona (18.00), si bé serà enterrat a la cripta familiar de Parma (Itàlia).

Categories: Notícies generals

Els primers cent dies de David Cameron

Dc, 18/08/2010 - 10:13

El conservador David Cameron fa cent dies que és al capdavant del govern del Regne Unit. S'ha obsessionat en reduir l'elevat dèficit públic de l'economia britànica i impulsa l'anomenada 'Gran Societat', que pretén reduir el pes del poder públic en la vida dels ciutadans britànics. Així, doncs, continua amb fidelitat el llegat de Margaret Tatcher.

Cameron ha iniciat una intensa campanya de retallades de la despesa, amb retallades del pressupost d'entre el 23% i el 40% en molts dels departaments del govern, i promou reformes del sistema educatiu i sanitari per donar més presència al capital privat. 'Un programa radical per un govern radical' van ser les paraules que el primer ministre britànic va pronunciar durant el seu primer discurs com a líder del govern. I així ho ha complert. Activitat frenètica, múltiples canvis i mesures de xoc amb mà de ferro per assolir el full de ruta dels conservadors, mesures que abasten des de reformes en el sistema educatiu i sanitari, fins a pujades d'impostos i retallades en els pressupostos ministerials.

Fins ara, en les tres mesos de govern, el líder conservador ha presentat retallades per valor de sis milions de lliures, a més de presentar un pressupost públic d'emergència. A més, aquest octubre el govern de Cameron presentarà la revisió dels pressupostos dels ministeris per als pròxims cinc anys.

La complicada reforma del sistema electoral

D'una altra banda, la reforma del sistema constitucional és un dels aspectes prioritaris de l'agenda de la coalició de govern amb els liberal demòcrates (Libdem) de Nick Clegg, la primera des de 1945. Clegg és partidari d'impulsar un referèndum per canviar el sistema electoral majoritari per un model que obliga als candidats a obtenir una majoria sòlida del 50% a la seva circumscripció per sortir escollits. Però es preveu que aquesta reforma porti polèmica, perquè els conservadors no estan interessants en canviar el sistema electoral i en cas de convocar un referèndum farien campanya pel 'no'. A més, els laboristes també rebutgen aquest canvi, ja que consideren que podrien perdre suport si se suprimeixen determinats departaments electorals.

Categories: Notícies generals

Els alumnes obren les actuacions de l'AIMS Festival, a Mollerussa

Dc, 18/08/2010 - 06:58

Uns 45 joves intèrprets, arribats d'una quinzena de països, van actuar aquest dimarts, dia 17, en el primer dels dos concerts que acull el Teatre L'Amistat de Mollerussa de l'AIMS Festival 2010.

Dividit en dues parts, en la primera es van interpretar peces de diferents autors, on els violins, violoncels i el piano en foren els protagonistes.

En la segona va actuar l'Orquestra de Cambra AIMS 2010 dirigida pel prestigiós director Alexander Anissimov, interpretant una serenata de Txaikosvki.

I es com es va explicar en la presentació dels dos concerts que tancaran la programació de les nits d'estiu de Mollerussa, Les 4 Llunes, el romanticisme rus és el protagonista de la gira 2010 del Festival de l'Acadèmia Internacional de Música de Solsona.

AIMS Social

Unes hores abans els joves intèrprets havien actuat a la Llar Terres de Ponent de Mollerussa, dins del programa AIMS Social, que atansa la música a persones amb dificultat per accedir als concerts.

Concert de professors

El segon concert de l'AIMS Festival, a Mollerussa, en aquest cas el de professors, tindrà lloc aquest dissabte, dia 21, i, com el del dimarts, a l'entrada és gratuïta.

Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb el municipi al Fòrum de Mollerussa.

Categories: Notícies generals

Indignació pel recurs del Defensor del Poble contra la llei d'acollida

Dc, 18/08/2010 - 06:00

La nova estocada del Defensor del Poble, que ahir va recórrer al Tribunal Constitucional la llei d'acollida i integració d'immigrants ha estat rebudes amb fortes crítiques per part de membres del govern català, d'Esquerra, d'ICV-EUiA i de CiU. La consellera d'Acció Social, Carme Capdevila va defensar la llei, aprovada pel Parlament de Catalunya a l'abril i avalada pel Consell de Garanties Estatutàries, i va insistir en la importància d'establir el català com a llengua vehicular de la formació dels nouvinguts.

Els tràmits del recurs d'inconstitucionalitat van ser iniciats pel Defensor del Poble espanyol, Enrique Múgica, tot i que l'encarregada de presentar el recurs fou la Defensora en funcions, Maria Luisa Cava de Llano.

La consellera assegura que l’aprenentatge de la llengua és un factor d’integració important, perquè augmenta la seva autonomia i facilita l'establiment de relacions socials i de participació. Així, considera que la llei promou la cohesió social i la igualtat d’oportunitats, ja que, a més de la llengua, s’estableix la formació en matèries com el mercat de treball i la seva legislació.

També van defensar la llei i van criticar el gest del Defensor del Poble el conseller Josep Huguet, Joan Puigcercós, president d'Esquerra, Jordi Miralles, vice-president d'ICV-EUiA, i Josep Maria Pelegrí, portaveu adjunt de CiU, tot i que aquest darrer va retreure al govern català la permissivitat amb què havia reaccionat al recurs d'inconstitucionalitat. Així, va indicar que esperava que la Generalitat fos 'capaç de defensar amb molta més contundència i amb més encert' el desplegament estatutari.

Josep Huguet, conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, va qualificar de falangista la decisió de recórrer la llei al TC: 'A partir del moment que el Constitucional diu que el català no pot ser preferent, a la Defensora del Poble li ha faltat temps per recórrer al Constitucional una llei de cohesió social per aconseguir que la immigració s'integri en català', va dir durant la seva inervenció a la Universitat Catalana d'Estiu.

Per la seva banda, Joan Puigcercós, va acusar Enrique Múgica de xenòfob i racista per voler fragmentar i dividir la societat catalana. El president d'ERC va dir que la llei d'acollida era una de les més importants de la legislatura i va definir l'actuació del Defensor del Poble com la continuació de la 'croada sistemàtica que va iniciar José María Aznar per fracturar i dividir la societat catalana'.

Qui també va acusar Múgica d'anar 'en contra dels drets dels catalans' va ser Jordi Miralles, vice-president d'ICV-EUiA, que considera que la llei 'és un encert' i que és 'pionera i necessària'.

Recurs impulsat per Ciutadans

El diputat del grup mixt José Domingo fou qui denuncià la norma davant el Defensor del Poble perquè considerava que amb l'aprovació d'aquesta llei es prioritzava l'ensenyament del català en la integració dels nouvinguts al Principat i, de retruc, es menystenia el castellà. Ara Domingo s'ha felicitat del recurs al TC i ha defensat que aquest era plenament coherent amb la sentència sobre l'estatut.

Categories: Notícies generals

El sobiranisme mesura a Prada les possibilitats d'unió electoral

Dc, 18/08/2010 - 06:00

El debat ahir a la Universitat Catalana d'Estiu sobre quins haurien de ser els pròxims passos després del primer any de consultes va derivar en una discussió entre els ponents sobre la possibilitat d'unir l'independentisme amb vista a les eleccions. Patrícia Gabancho i Carles Móra pràcticament la van suplicar; Alfons López Tena i Uriel Bertran la van condicionar al procés de primàries que ha començat Solidaritat Catalana i Josep M. Ximenis es va mostrar poc esperançat i la va deixar per a quatre anys més tard (vídeo).

Gabancho fou ovacionada pel centenar d'assistents a l'acte que gairebé omplien el calorós gimnàs del Liceu Renouvier de Prada. I tot seguit va prendre la paraula Alfons López Tena, que va esperar una estona a donar la rèplica a l'escriptora. Abans, va fer un repàs de quina és la situació política actual, de com s'hi ha arribat des del referèndum pioner d'Arenys de Munt, i va concloure que, atesa la impossibilitat legal de convocar referèndums ni de fer consultes populars, només quedava oberta la via electoral. I fou aleshores que va respondre a Gabancho, remarcant que la discussió, en la negociació amb Reagrupament, no és sobre qui ocupa el lloc en una cadira, sinó sobre la manera com es tria la persona que l'ha d'ocupar.

Per la seva banda, Uriel Bertran, també impulsor de Solidaritat Catalana, va voler deixar clara una idea: que el moviment de les consultes i l'independentisme creixent actual ha de cercar canvis institucionals si vol tenir èxit i continuïtat.

La continuïtat del procés de consultes

No va semblar que un grup dels assistents estigués del tot d'acord amb aquesta observació, perquè en el torn de paraules van expressar malestar perquè en aquell acte que portava per títol 'Els referèndums sobre la independència. I ara què?' no es parlés tant del procés de consultes i de la possible continuïtat que havien de tenir, sinó de les candidatures independentistes a les eleccions de la tardor. Van parlar dos representants de la gestora que treballa per la creació d'una comissió permanent de la Coordinadora de les Consultes sobre la Independència, perquè doni continuïtat al procés, amb les consultes que han de venir, i a la feina feta per un teixit associatiu, nodrit i transversal, nascut de les onades de consultes ja celebrades.

Les veus d'Arenys de Munt

En una certa sintonia amb les demandes dels membres d'aquesta gestora, el regidor de la CUP d'Arenys de Munt i un dels ideòlegs del primer referèndum, Josep M. Ximenis, va apostar per continuar treballant per les consultes que vindran, com les del 17 d'octubre i com la del 10 d'abril, a Barcelona. Perquè, com a membre de les CUP, veu que a les eleccions municipals de la primavera serà on es veurà l'aposta que fa la ciutadania pel sobiranisme; en efecte, Ximenis pensa que en les eleccions al parlament de la tardor 'no tothom està disposat a fer renúncies', per la qual cosa veu complicada la unitat.

Des d'Arenys, i també en nom de Reagrupament, Carles Móra va fer la crida més apassionda a la unitat de l'independentisme. I fou contundent: 'Cal que actuem junts, perquè el país se'ns mor. Si no som capaços de fer una llista unitària no tindrem perdó. I, li toqui a qui lo toqui, lluitar al parlament'. Es va endur l'ovació més llarga de la tarda.

Categories: Notícies generals

A l'ombra de Facebook: Plurk

Dc, 18/08/2010 - 06:00

Twitter és el portal de microblocs per definició. Quan va aparèixer, el 2006, es promovia entre els internautes com el lloc ideal per a explicar a tothom què feia cadascú en aquell moment. Quatre anys després, els gairebé cent milions d'usuaris hi aboquen moltes més coses que no pas què fan. En realitat, aquella primera funció ha quedat eclipsada per la transmissió, via missatges de cent quaranta caràcters, d'informacions, reflexions i recomanacions. Buscant la funció primigènia de Twitter, el portal Plurk proposa als internautes de poder obrir un diari social personal, per a 'compartir la vida fàcilment amb els amics i amigues, la família i els fans'.

Sols cal enregistrar-s'hi i començar a publicar 'plurks', els apunts per explicar què fas, com et sents, què penses o qualsevol altra cosa. El compte es pot actualitzar via web, mitjançant programes de missatgeria instantània (com MSN i AIM) o enviant missatges de mòbil.

Categories: Notícies generals

Solidaritat pel Paquistan des de Barcelona

Dc, 18/08/2010 - 06:00

Amb desenes d'espelmes que conformaven la frase 'Ajuda el Paquistan', prop d'un centenar de persones va voler mostrar el condol pels morts al Paquistan (vídeo) arran de les inundacions i la seva solidaritat amb els vint milions de damnificats, 'que es troben en una situació molt i molt greu', tal com va recordar el president de l'Associació de Treballadors Paquistanesos a Catalunya (ATPC), Javed Ilyas.

El motiu de l'acte d'ahir no era només fer públic el suport moral sinó animar els catalans a enviar ajuda al Paquistan, on dels vint milions de damnificats n'hi ha sis que encara no tenen ni els béns més bàsics, on ha començat a morir canalla per desnutrició i malalties infeccioses i on es tem que els brots de còlera s'estenguin. Per tot plegat, l'ATPC ha obert un número de compe, que podeu trobar a la web, perquè cadascú hi ingressi el que vulgui o pugui.

Ilyas diu a VilaWeb que no se'n fien, del govern del Paquistan: 'Sempre hem dit que és un govern corrupte'. És per això que no donaran els diners a l'executiu paquistanès: 'Si aconseguim 10.000 euros, els farem arribar a través d'una ONG. Si n'aconseguim 20.000, hi aniran representants de l'Associació a dur-los en persona'. L'entiat invertirà els diners, sobretot, en medicaments, menjar i aigua potable, que és el més necessari.

D'una altra banda, l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament va acordar ahir de posar a diposició de l'ACNUR 120.000 euros, destinats a les comunitats locals, els refugiats afganesos i desplaçats interns a la vall de Swat.

Fins ara, l'ONU només ha aconseguit la meitat dels 360 milions d'euros que demana a la comunitat internacional per ajudar la població afectada i evitar més de brots de còlera i el creixement d'altres malalties. L'ONU alerta que el perill més gran són les malalties que es transmeten a través de l'aigua, i que la manca d'aigua potable i la manca de medicaments és una combinació mortal. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha dit que la diarrea és ara per ara la malaltia més estesa en regions com la de Jyber.

I és que la situació al Paquistan continua empitjorant, segons que va alertar ahir l'Agència de l'ONU per als refugiats, l'ACNUR: 'Els cabals de rius desbordats es dirigeixen cap al sud, hi ha noves zones inundades i hi ha més desplaçaments massius'. L'ACNUR, a més, avisa que les necessitats urgents superen la capacitat de resposta i que preveu que 'el risc que la comunitat internacional no pugui assumir aquesta escala d'emergència'.

Categories: Notícies generals

Dol a Itàlia per la mort de l'ex-president Francesco Cossiga

Dc, 18/08/2010 - 06:00

L'ex-president d'Itàlia Francesco Cossiga va morir-se ahir a migdia en un hospital de Roma a causa d'una aturada cardio-respiratòria als vuitanta-dos anys. Senador vitalici, Cossiga havia nascut a Sardenya l'any 1928 i fou un figura clau de la política italiana dels últims cinquanta anys, havia defensat en més d'una ocasió l'autodeterminació catalana.

En aquesta entrevista reconeixia que el seu autonomisme havia nascut de les freqüents visites a Barcelona. Tot just fa dos anys va reclamar que l'estat espanyol reconegués l'autonomia de catalans, bascos i gallecs i va demanar als EUA i la UE que pressionessin el govern espanyol per fer-ho.  

Amb disset anys, va ingressar a Democràcia Cristiana, i fou elegit per primera volta com a diputat el 1958. L'any 1976, quan en tenia 48, fou nomenat ministre de l'Interior, després de ser subsecretari de Defensa en el tercer govern d'Aldo Moro. El seu pas per Interior va produir-se en un del moments més durs amb les Brigades Roges i va acabar dimitint arran de l'assassinat de Moro, el 1978. Un any després, era escollit primer ministre, esdevenint el més jove a ocupar el càrrec fins aleshores. Després de deixar el càrrec i romandre un temps apartat de la vida política, Cossiga fou elegit president del senat el 1983 i dos anys més tard esdevenia el president més jove de la república, amb 57 anys. va deixar el càrrec el 1992, dos mesos abans que acabés el mandat, arran d'una altra polèmica i va optar per centrar-se en el seu paper de senador vitalici. Però el 1998 va crear un nou partit, la Unió Democràtica per la República, amb intenció de constituir una alternativa de centre i recompondre els antics democristians, però va abandonar la formació un anys després. En els comicis de 2001, va donar suport a Silvio Berlusconi, tot i que després no va votar-lo en la moció de confiança al senat. En canvi, sí que va donar el suport a Romano Prodi el 2006 i, posteriorment, a Berlusconi el 2008.  

Categories: Notícies generals

Un cementiri a Ghana per a les deixalles electròniques dels europeus

Dc, 18/08/2010 - 06:00

A Agbogbloshie, un barri pobre d'Accra, capital de Ghana, infants i joves treballen en un cementiri gegant d'ordinadors (podeu veure un reportatge fotogràfic del New York Times, i aquí més fotografies, de Pieter Hugo) i altres deixalles electròniques, que desmantellen per aconseguir peces de recanvi que després venen. La majoria de computadores provenen de països de la Unió Europea, on la llei prohibeix l'abocament il·legal d'aquesta mena de residus i obliga a reciclar-los.

Així, les empreses donen els seus ordinadors vells al Tercer Món, on la majoria de països receptors no tenen pas eines per a reciclar-los. És per això que bona part d'aquestes deixalles electròniques van a parar a mercats com el d'Agbodbloshie, on les desmantellen i recuperen peces per fer, per exemple, coure. El perill és que la majoria d'aquests metalls emeten gasos nocius i això fa que l'aire i l'aigua d'aquesta zona es trobin contaminats pels metalls tòxics.

Categories: Notícies generals

'Goigs de la Verge de Núria', la tria d'un gènere popular

Dc, 18/08/2010 - 06:00

Continuant amb la informació que aporta Glòria Casals al volum de l'edició crítica de la poesia de Maragall (la Magrana, 1998), descobrim que 'la tria del gènere no és casual, sinó que cal cercar-la en dos punts. El primer, l'interès de Maragall pels gèneres poètics populars com a fons de l'autèntica poesia. El segon, la tradició que inicien els homes de la Renaixença de recuperar i col·leccionar els goigs vistos com a instruments potenciadors de la llengua. A l'Arxiu Maragall es conserva una bona colla de goigs i cobres del segle XVI recollits pel poeta.'

 GOIGS A LA VERGE  DE NÚRIA

Verge de la vall de Núria,
voltada de soledats,   
que immòbil en la foscúria
i en vostres vestits daurats,
        oïu l’eterna cantúria
del vent i les tempestats;
Verge de la vall de Núria
a Vós vénen les ciutats.

  Vers Vós avancen incertes
        per les altes quietuds
i els camins desconeguts
de les grans serres desertes.

  Troben rius que naixent van
en els regnes dels pastors,
        i ramats esquellejant
lentament pasturadors.

  Van pels cims celestials
sobre les muntanyes nues...
Les congestes brillen crues
        amb blancures immortals.

  Van per augustes carenes
on, del buit amb els afanys,
troben, abocant-s’hi a penes,
al fons de les valls serenes
        les mirades blavoses dels estanys.

  I del vent sota la fúria,
menyspreuador dels sentits,
amb els sentits desmaiats,
se’n baixen a la foscúria
        de la vostra vall de Núria
voltada de soledats.

  Aquí ens teniu, verge tosca,
vagament cercant redós
en el clos misteriós
        de vostra capella fosca.

  Cau la nit per tot arreu...
Nostre cor torna’s salteri
pressentint el sant misteri
tremolós de vostra veu.

          ¿Per què ens mireu, verge santa,
amb aquests ulls tan oberts?
¡Doneu-nos l’esgarrifança
dels vells miracles complerts!

  ¡Castigueu nostre sentit
        amb tant d’oblidades febres!
¡Deu ànima a les tenebres!
¡Deu-nos la fe de la Nit!...  

  Que demà, quan surti el sol,
tornarem a prendre el vol
        per les serres encantades,
i els camins de les cascades
seguirem de sol a sol...

  Les cascades que s’estan
allà lluny canta que canta,
        tot trenant i destrenant
llur blancura ressonanta
sobre el negre mur gegant.

  Copsats per negres alçàries,
eixordats de la remor,
        anirem avall com l’aigua
per les goles solitàries
plenes d’abims i frescor.

  Quan a l’última portella
tot el cel s’eixamplarà,
        amb alegria novella
veurem la plana més bella
i la verdor que s’hi fa.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

  A l’hivern, quan neva i plou
i la ciutat se remou
        brillant d’insomnis i fúria,
nostres ulls enlluernats
veuran, allà en la foscúria,
la immòbil Verge de Núria
voltada de soledats.

Categories: Notícies generals

L'ajut continua arribant amb comptagotes al Paquistan

Dm, 17/08/2010 - 19:17

L'Agència de l'ONU per als refugiats, l'ACNUR, avisa que la situació al Paquistan continua empitjorant. 'Els cabals de rius desbordats es dirigeixen cap al sud, hi ha noves zones inundades i hi ha més desplaçaments massius', diu en un comunicat l'ACNUR, que avisa que les necessitats urgents superen la capacitat de resposta i que preveu que 'el risc que la comunitat internacional no pugui assumir aquesta escala d'emergència'.

Fins ara, l'ONU només ha aconseguit un quart dels 360 milions que demana a la comunitat internacional per ajudar la població afectada per les inundacions i evitar l'aparició de brots de còlera i el creixement d'altres malalties. L'ONU alerta que el perill més gran són les malalties que es transmeten a través de l'aigua, i que la manca d'aigua potable i la manca de medicaments és una combinació mortal. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha dit que la diarrea és ara per ara la malaltia més estesa en regions com la de Jyber.

El Banc Mundial ha dit en un comunicat que facilitaria un crèdit de 700 milions que el govern paquistanès ha sol·licitat perajudar la població afectada per les inundacions. La institució reconeix que el cost de la reconstrucció serà molt gran. Segons l'Alt Comissionat del Regne Unit al país, d'uns 10.000 milions d'euros i d'una durada mínima de cinc anys. Això diu en una entrevista a Reuters l'alt comissionat del Regne Unit al país, Wajid Shamsul Has.

Crida a la solidaritat

La comunitat paquistanesa de Barcelona ha recorda avui les víctimes de les inundacions que afecten el Paquistan amb un acte a la rambla del Raval. Amb ell, també volen promoure la campanya solidària per ajudar els milions de damnificats per la crisi humanitària, segons que explica a VilaWeb Javed Ilyas, president de l'Associació de Treballadors Paquistanesos de Catalunya, una de les entitats organitzadores. Totes elles demanen la implicació de la societat catalana per enviar ajut humanitari de manera urgent, responent a la crida feta per l'ONU.

La comunitat paquistanesa és una de les més nombrosos del barri del Raval; moltes famílies provenen del Punjab, una de les més afectades, així que viuen de ben a prop l'actualitat de les inundacions (mapa). Javed Ilyas diu que volen enviar l'ajuda humanitària, sobretot medicaments i aigua potable, a les regions més afectades com més aviat millor. Per aquest motiu han obert un número de compte on es poden fer aportacions de tota mena, sumant-se així a l'ajut que també recullen totes les entitats paquistaneses de Catalunya, que representen uns 45.000 nouvinguts.

La setmana passada es van enviar tres tones de material recollit per CDC a Islamabad, i diferents ONG, com Intermón-Oxfam i Unicef, també han habilitat números de compte per fer les donacions. Segons l'ONU, calen uns 360 milions d'euros per ajudar uns vint milions de damnificats; però de moment, només ha arribat una quarta part d'aquesta ajuda, i continua creixent el perill d'epidèmies.

Les causes polítiques del desastre

L'Associació de Treballadors s'afegeix a les crítiques al govern paquistanès per respondre tard al desastre natural. És més, l'entitat tem que l'ajuda internacional pugui convertir-se en un nou cas de corrupció, com va passar amb el terratrèmol del Caixmir d'ara fa un any. Per això, diu, els diners recollits en la campanya arribaran directament als destinataris, evitant bancs o intermediaris.

Tot i que aquestes han estat les pluges monsòniques més grans de les últimes vuit dècades, Javed Ilyas diu que la manca d'inversió hidràulica del govern, ara presidit per Zardari, ha agreujat les conseqüències de les inundacions. Explica que fa uns vint anys que ha crescut la concentració de la població al voltant del riu Indus per abastir-se d'aigua, però el govern no ha construït preses ni mesures preventives per paliar els efectes de possibles inundacions. 'Ara s'ajunta tot', conclou.

Categories: Notícies generals

Solidaritat Catalana comença el procés de primàries

Dm, 17/08/2010 - 16:44

Solidaritat Catalana ha començat el procés electoral de primàries, el qual donarà lloc a les candidatures amb què Solidaritat es presentarà a les eleccions al parlament. La formació ha publicat i ha fet arribar als adherits el reglament per a les primàries (pdf) i informació al respecte. Així, podrà presentar una candidatura qualsevol persona que estigués adherida a Solidaritat abans del 16 d'agost. El termini per presentar-la acaba el 31 d'agost a les vuit del vespre.

L'entitat establirà un col·legi electoral a cada circumscripció i els adherits podran votar fins a quinze candidatures a Barcelona, i 5 a les circumpscripcions de Girona, Lleida i Tarragona.

De CDC a Solidaritat

La consellera nacional de CDC Laia Escarrà ha decidit d'abandonar el partit i adherir-se a Solidaritat Catalana. Mitjançant una carta adreçada al secretari general adjunt, Felip Puig, Escarrà argumenta que 'CiU ja no és el pal de paller del catalanisme, la centralitat del qual és a dia d'avui l'independentisme que CiU ni representa ni vol representar'. Ahir, l'ex-consellera de CiU Carme-Laura Gil va demanar a CDC que aclarís si és independentista, arran de les declaracions de la número dos a Barcelona, Joan Ortega, segons la qual la federació 'no és independentista, en absolut'.

Escarrà, consellera nacional de CDC des del 2008, lamenta les declaracions tant d'Ortega com de Felip Puig, que recentment va declarar que 'no només CiU no apostaria per la creació de l'estat català la propera legislatura sinó que contemplava en un futur pròxim una bona entesa amb Espanya'. Atès 'l'allunyament de la societat catalana' que ha fet CiU, segons Escarrà, la conseller nacional posa el càrrec a disposició i diu que segueix l'exemple d'Alfons López Tena per adherir-se a Solidaritat Catalana.

Ara, convé recordar que, malgrat compartir una part de les crítiques amb Carme-Laura Gil, l'ex-consellera d'Ensenyament va opinar recentment que López Tena s'havia equivocat abandonant el partit i seguint la formació de Joan Laporta.

Categories: Notícies generals

Huguet assumeix que la pròxima legislatura no serà la de la independència

Dm, 17/08/2010 - 15:38

El conseller d'Universitats, el republicà Josep Huguet, ha declarat avui des de Prada que la pròxima legislatura no serà la de la independència si Esquerra no obté la majoria absoluta a les eleccions. En tot cas, serà de transició, 'perquè hi ha molta feina a fer', ha dit, i ha defugit de pronunciar-se sobre una possible entesa post-electoral amb diputats independentistes d'altres formacions.

'No hi ha cap partit parlamentari que tingui com a projecte l'estat català', ha reblat. I ha condicionat cap pacte amb CiU a que la federació aposti clarament per la independència en el programa.

Huguet ho ha dit en la inauguració de la XLII Universitat Catalana d'Estiu, a Prada (Conflent), on ha defensat la necessitat que el món universitari reflexioni sobre l'horitzó que s'obre després de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'estatut.

Puigcercós no preveu cap reunió amb Carretero i Laporta

D'una altra banda, el president d'Esquerra, Joan Puigcercós, ha dit avui que no tenia previst de parlar amb Joan Laporta (Solidaritat Catalana) ni amb Joan Carretero (Reagrupament) sobre una coalició independentista per a les eleccions de la tardor, perquè té l'agenda plena. Ara, en una entrevista a TV3, ha afegit: 'De parlar, parlo amb tothom'.

ERC, doncs, continua desmarcant-se de qualsevol mena d'acord amb altres formacions independentistes. De fet, Puigcercós ha reivindicat l'obra de govern d'ERC i ha demanat més respecte pel partit que dirigeix perquè, a diferència d'altres noves formacions 'que encara han de demostrar moltes coses', ERC té una implantació i una història destacable.

Puigcercós ha reiterat que vol un referèndum sobre la independència abans que no una hipotètica majoria independentista al parlament que declarés la independència de manera unilateral. Ha dit que no es pot ser al govern a qualsevol preu i que els republicans condicionaran el seu suport a d'altres candidatures, com CiU, a la convocatòria d'aquest referèndum.

El president d'ERC ha dit que l'objectiu dels republicans és captar el votant del PSC desencantat.

D'una altra banda, en relació al fet que Josep Lluís Carod-Rovira no faci campanya per ERC, Puigcercós ha dit que calen moments de relleu.

Categories: Notícies generals

Es mor l'ex-president italià Francesco Cossiga

Dm, 17/08/2010 - 14:59

L'ex-president d'Itàlia Francesco Cossiga s'ha mort aquest migdia en un hospital de Roma a causa d'una aturada cardio-respiratòria als vuitanta-dos anys. Senador vitalici, Cossiga havia nascut a Sardenya l'any 1928 i fou un figura clau de la política italiana dels últims cinquanta anys, havia defensat en més d'una ocasió l'autodeterminació catalana.

En aquesta entrevista reconeixia que el seu autonomisme havia nascut de les freqüents visites a Barcelona. Tot just fa dos anys va reclamar que l'estat espanyol reconegués l'autonomia de catalans, bascos i gallecs i va demanar als EUA i la UE que pressionessin el govern espanyol per fer-ho.  

A disset anys, va ingressar a Democràcia Cristiana, i fou elegit per primera volta com a diputat el 1958. L'any 1976, quan tenia 48 anys, fou nomenat ministre de l'Interior, després de ser subsecretari de Defensa en el tercer govern d'Aldo Moro. El seu pas per Interior va produir-se en un del moments més durs amb les Brigades Roges i va acabar dimitint arran de l'assassinat de Moro, el 1978. Un any després, era escollit primer ministre, esdevenint el més jove a ocupar el càrrec fins aleshores. Després de deixar el càrrec i romandre un temps apartat de la vida política, Cossiga fou elegit president del senat el 1983 i dos anys més tard esdevenia el president més jove de la república, amb 57 anys. va deixar el càrrec el 1992, dos mesos abans que acabés el mandat, arran d'una altra polèmica i va optar per centrar-se en el seu paper de senador vitalici. Però el 1998 va crear un nou partit, la Unió Democràtica per la República, amb intenció de constituir una alternativa de centre i recompondre els antics democrstians, però va abandonar la formació un anys després. En els comicis de 2001, va donar suport a Silvio Berlusconi, tot i que després no va votar-lo en la moció de confiança al senat. En canvi, sí que va donar el suport a Romano Prodi el 2006 i, posteriorment, a Berlusconi el 2008.  

Categories: Notícies generals

La Defensora del Poble recorre al TC la llei d'acollida catalana

Dm, 17/08/2010 - 14:27

La Defensora del Poble espanyola en funcions, Maria Luisa Cava de Llano, ha recorregut davant del Tribunal Constitucional (TC) la llei d'acollida i integració d'immigrants aprovada pel Parlament de Catalunya a l'abril, que preveu el català com a primera llengua d'acollida.  

El diputat del grup mixt José Domingo fou qui denuncià la norma davant el Defensor del Poble perquè considerava que amb l'aprovació d'aquesta llei es prioritzava l'ensenyament del català en la integració dels nouvinguts al Principat i, de retruc, es menystenia el castellà. Ara Domingo s'ha felicitat del recurs al TC i ha defensat que aquest era 'plenament coherent' amb la sentència sobre l'estatut.

La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha defensat avui la llei d’acollida perquè és pionera al sud d’Europa i perquè fou avalada per unanimitat pel Consell de Garanties Estatutàries. també ha insistit en la importància del punt recorregut al TC, que estableix el català com a llengua vehicular de la formació dels nouvinguts, ja que el català facilita la integració. Segons Capdevila, ha quedat demostrat que quan hom comença per aprendre l'espanyol no sempre acaba sabent català i, en canvi, tothom que aprèn primer el català acaba coneixent les dues llengües.

En un comunicat, la Conselleria assegura que l’aprenentatge de la llengua és un factor d’integració important, perquè augmenta la seva autonomia i facilita l’establiment de relacions socials i de participació. Així, considera que la llei promou la cohesió social i la igualtat d’oportunitats, ja que, a més de la llengua, s’estableix la formació en matèries com el mercat de treball i la seva legislació.

I el conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha titllat de 'falangista' la decisió de la Defensora del Poble en funions, María Luisa Cava de Llano, de presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei d'acollida catalana aprovada al Parlament al mes d'abril passat. 'A partir del moment que el Constitucional diu que el català no pot ser preferent, a la Defensora del Poble li ha faltat temps per recórrer al Constitucional una llei de cohesió social per aconseguir que la immigració s'integri en català'.

El president d'Esquerra, Joan Puigcercós, acusa el Defensor del Poble, Enrique Múgica, de xenòfob i racista per intentar 'fragmentar i dividir' la societat catalana, ja que va ser ell qui va començar el procés per recórrer la llei al TC. Puigcercós ha defensat la llei d'acollida, una de les 'més importants' de la legislatura, i ha apuntat que mentre al Principat s'ha fet una llei d'acollida amb la participació del primer partit de l'oposició, 'a Espanya han fet una llei d'estrangeria', cosa que 'ja denota una manera conceptual de veure el món'. Puigcercós ha definit l'actuació del Defensor del Poble com la continuació de la 'croada sistemàtica que va iniciar José María Aznar per fracturar i dividir la societat catalana'.

També s'ha pronunciat al respecte el vide-president d'ICV-EUiA, Jordi Miralles, que considera que la llei 'és un encert, pionera i necessària' i acusa el Defensor del Poble de provocar i d'anar en contra dels drets dels catalans'.

Per la seva banda, el portaveu adjunt de CiU al parlament i secretari general d'UDC, Josep Maria Pelegrí, ha criticat la 'permissivitat' del govern davant el recurs del Defensor del Poble i ha indicat que esperava que la Generalitat 'sigui capaç de defensar amb molta més contundència i amb més encert' el desplegament estatutari.

Categories: Notícies generals

La cúpula del PP d'Oriola, sota sospita pel 'cas Brugal'

Dm, 17/08/2010 - 14:13

El portaveu adjunt del PP a les Corts, Vicente Betoret, ha hagut de sortir aquest migdia al pas d'una notícia del diari El País, segons la qual dirigents destacats del PP d'Oriola, com la batllessa Mónica Lorente, han estat encausats pel 'cas Brugal'. Betoret no ha desmentit la informació i ha apel·lat a la presumpció d'innocència.

El diari diu que el jutjat d'aquesta població ha encausat trenta-nou persones més per la trama de corrupció relacionada amb la contractació de la recollida de Brossa a la comarca i que entre aquests hi ha l'actual alcaldessa d'Oriola i consellera de Foment i Turisme durant la legislatura 2003-2007, Mónica Lorente, i el seu predecessor en el càrrec de 1995 a 2007, José Manuel Medina. Serien dos dels sis polítics del PP local encausats pel jutge Carlos San Martín, als quals cal sumar tres més de l'oposició, i empresaris i gerents amb negocis a la comarca.

Betoret ha qualificat d'especulacions tot allò que pugui dir-se sobre persones que no han estat condemnades per cap sentència judicial, i ha demanat respectar la seva presumpció d'innocència i no perjudicar la seva imatge. 'Si ens creiem això de la democràcia, hem de començar a respectar els drets fonamentals', ha afegit.

El jutjat de primera instància número 3 investiga possibles suborns en l'adjudicació del servei de recollida de brossa i neteja a Oriola per 190 milions i vint anys de durada.

Compromís demana la intervenció de Rajoy

El síndic de Compromís a les corts, Enric Morera, dóna per certa la notícia i considera que l'encausament és molt greu i que contribueix a 'una imatge fatídica del País Valencià, un niu de governants corruptes'. 'El que ha de fer el president del PP, Mariano Rajoy, és posar fi a aquesta esperpèntica història que està passant en la sucursal valenciana i destituir a tots els implicats en les diferents trames de corrupció que afecten a polítics populars valencians i que es posi en marxa una gestora del partit', ha afegit Morera. Per contra, diu que 'l'espiral de corrupció acabarà arrossegant al fracàs polític' a Rajoy.

Categories: Notícies generals

Els matrimonis homosexuals tornen a quedar blocats a Califòrnia

Dm, 17/08/2010 - 12:58

Un tribunal d'apel·lacions dels Estats Units ha prohibit la celebració de matrimonis entre homosexuals a Califòrnia fins que els seus membres no aclareixin si la llei que en prohibia la celebració (l'anomenada Proposició 8) és constitucional. Això bloca la decisió d'un tribunal federal de San Francisco, que dijous passat en va anul·lar la prohibició.

La cort d'apel·lacions dels EUA ha establert un calendari relativament ràpid per resoldre el cas, ordenant als advocats dels demandants que presentin les seves al·legacions en dues audiències que tindran lloc els pròxims 17 de setembre i 1 de novembre. Si els arguments presentats pels opositors a la mesura no convencen la cort, les unions homosexuals es reprendran amb efecte immediat i sense necessitat d'esperar a la decisió del Tribunal Suprem.

Constitucional a Mèxic

D'una altra banda, ahir la Cort Suprema de Mèxic va declarar constitucional el matrimoni entre persones del mateix sexe al districte de Ciutat de Mèxic. Ha avalat la decisió de l'Assemblea de Districte Federal, que el propassat desembre també va aprovar la adopció de fills per part de parelles homosexuals. El fiscal general d'aquesta república, Arturo Chávez, havia presentat un recurs d'inconstitucionalitat contra l'article 391 del Codi Civil, però la cort l'ha desestimat i ha avalat la ponència del magistrat Sergio Valls, per nous vots a favor i dos en contra.

Categories: Notícies generals

El Banc Mundial donarà un crèdit de 700 milions al govern paquistanès per les inundacions

Dm, 17/08/2010 - 12:49

El Banc Mundial diu en un comunicat que facilitarà un crèdit de 700 milions que el govern paquistanès ha sol·licitat per ajudar la població afectada per les inundacions. La institució reconeix que el cost de la reconstrucció serà molt gran. Segons l'Alt Comissionat del Regne Unit al país, d'uns 10.000 milions d'euros i d'una durada mínima de cinc anys.

Això diu en una entrevista a Reuters l'alt comissionat del Regne Unit al país, Wajid Shamsul Has ja arriba a dos mil, però pot augmentar a causa de la fam i les malalties que la catàstrofe natural ha provocat sobre vint milions de paquistanesos. Són estimacions fetes per aquesta institució, perquè encara no s'ha elaborat cap informe precís sobre els danys causats per les inundacions.

Fins ara, l'ONU només ha aconseguit un quart dels 360 milions que demana a la comunitat internacional per ajudar la població afectada per les inundacions i evitar l'aparició de brots de còlera i el creixement d'altres malaties. L'ONU alerta que el perill més gran són les enfermetats que es transmeten a través de l'aigua, i que la manca d'aigua potable i la falta de medicació és una combinació mortal. L'Organizació Mundial de la Salut (OMS) ha dit que la diarrea és ara per ara l'enfermetat més extesa en regions com la de Jyber.

Crida a la solidaritat

La comunitat paquistanesa de Barcelona recorda avui les víctimes de les inundacions que afecten el Paquistan amb un acte a la rambla del Raval a les 20.30. Amb ell, també volen promoure la campanya solidària per ajudar els milions de damnificats per la crisi humanitària, segons que explica a VilaWeb Javed Ilyas, president de l'Associació de Treballadors Paquistanesos de Catalunya, una de les entitats organitzadores. Totes elles demanen la implicació de la societat catalana per enviar ajut humanitari de manera urgent, responent a la crida feta per l'ONU.

Durant l'acte d'aquest vespre, es preveu omplir tota la rambla d'espelmes per formar la frase 'Inundacions. Ajuda al Paquistan' i recordar en silenci el patiment de la població. La comunitat paquistanesa és una de les més nombrosos del barri del Raval; moltes famílies provenen del Punjab, una de les més afectades, així que viuen de ben a prop l'actualitat de les inundacions (mapa).

Javed Ilyas diu que volen enviar l'ajuda humanitària, sobretot medicaments i aigua potable, a les regions més afectades com més aviat millor. Per aquest motiu han obert un número de compte on es poden fer aportacions de tota mena, sumant-se així a l'ajut que també recullen totes les entitats paquistaneses de Catalunya, que representen uns 45.000 nouvinguts.

La setmana passada es van enviar tres tones de material recollit per CDC a Islamabad, i diferents ONG, com Intermón-Oxfam i Unicef, també han habilitat números de compte per fer les donacions. Segons l'ONU, calen uns 360 milions d'euros per ajudar uns vint milions de damnificats; però de moment, només ha arribat una quarta part d'aquesta ajuda, i continua creixent el perill d'epidèmies.

Les causes polítiques del desastre

L'Associació de Treballadors s'afegeix a les crítiques al govern paquistanès per respondre tard al desastre natural. És més, l'entitat tem que l'ajuda internacional pugui convertir-se en un nou cas de corrupció, com va passar amb el terratrèmol del Caixmir d'ara fa un any. Per això, diu, els diners recollits en la campanya arribaran directament als destinataris, evitant bancs o intermediaris.

Tot i que aquestes han estat les pluges monsòniques més grans de les últimes vuit dècades, Javed Ilyas diu que la manca d'inversió hidràulica del govern, ara presidit per Zardari, ha agreujat les conseqüències de les inundacions. Explica que fa uns vint anys que ha crescut la concentració de la població al voltant del riu Indus per abastir-se d'aigua, però el govern no ha construït preses ni mesures preventives per paliar els efectes de possibles inundacions. 'Ara s'ajunta tot', conclou.

Categories: Notícies generals

Una consellera nacional de CDC deixa el partit i s'adhereix a Solidaritat

Dm, 17/08/2010 - 11:17

La consellera nacional de CDC Laia Escarrà ha decidit d'abandonar el partit i adherir-se a Solidaritat Catalana. Mitjançant una carta adreçada al secretari general adjunt, Felip Puig, Escarrà argumenta que 'CiU ja no és el pal de paller del catalanisme, la centralitat del qual és a dia d'avui l'independentisme que CiU ni representa ni vol representar'. Ahir, l'ex-consellera de CiU Carme-Laura Gil va demanar a CDC que aclarís si és independentista, arran de les declaracions de la número dos a Barcelona, Joan Ortega, segons la qual la federació 'no és independentista, en absolut'.

Escarrà, consellera nacional de CDC des del 2008, lamenta les declaracions tant d'Ortega com de Felip Puig, que recentment va declarar que 'no només CiU no apostaria per la creació de l'estat català la propera legislatura sinó que contemplava en un futur pròxim una bona entesa amb Espanya'. Atès 'l'allunyament de la societat catalana' que ha fet CiU, segons Escarrà, la conseller nacional posa el càrrec a disposició i diu que segueix l'exemple d'Alfons López Tena per adherir-se a Solidaritat Catalana.

Ara, convé recordar que, malgrat compartir una part de les crítiques amb Carme-Laura Gil, l'ex-consellera d'Ensenyament va opinar recentment que López Tena s'havia equivocat abandonant el partit i seguint la formació de Joan Laporta.

Categories: Notícies generals