Notícies generals

Bromera publica l'última novel·la de la Nobel Herta Müller

Vilaweb - Dc, 19/05/2010 - 06:00

Edicions Bromera acaba de publicar el tercer títol de la Nobel de literatura 2009, Herta Müller, 'Tot el que tinc, ho duc al damunt', obra que la crítica internacional ha elogiat i que ja es considera la més poderosa de l'autora. En aquesta novel·la Müller s'endinsa en la tragèdia dels deportats alemanys als camps de treball forçat russos a final de la Segona Guerra Mundial. L'editorial ofereix la possibilitat de llegir-ne el primer capítol.

La traducció és de Joan Fontcuberta i Gel. La tria del títol no ha estat gens fàcil perquè l'original, 'Atemschaukel' (Carl Hanser Verlag, 2009), és molt difícil de traduir. Fontcuberta ha optat per la primera frase del llibre, 'Tot el que tinc, ho duc al damunt', que relaciona la pèrdua de les possessions materials amb l'horror de la pèrdua d'humanitat. La novel·la es basa en l’experiència del poeta germano-romanès Oskar Pastior i sumeix el lector en la vida quotidiana d'un personatge privat de llibertat en un camp de treball forçat; parla de l'anul·lació de l'individu i de la lluita per la supervivència en condicions extremes.

Segons que explica Bromera, la novel·la ha estat nominada al prestigiós premi Deutscher Buchpreis, que selecciona les millors novel·les de l’any en alemany i ha rebut el beneplàcit de la crítica, que l’ha qualificada 'd'obra mestra, valenta' (Süddeutsche Zeitung), i de 'pertorbadora, opressiva i, alhora, d’una força lingüística deliciosa, que el lector no podrà oblidar mai' (Focus).

Bromera ja va publicar al desembre 'L’home és un gran faisà en el món' i 'La bèstia del cor', i el pròxim títol que incorporarà al catàleg serà 'En terres baixes', la primera obra de Müller, la primera que va publicar, però que, censurada a Romania, no es publicà íntegra fins molts anys després a Alemanya.

Categories: Notícies generals

El col.lectiu ciutadà 'En moviment' es presenta avui a Alacant

Vilaweb - Dc, 19/05/2010 - 00:10

Gerard Fullana i Rosa Solbes presenten aquesta vesprada, a la Seu ciutat d'Alacant de la Universitat, la iniciativa cívica 'En moviment', un moviment ciutadà d'acció política que, a partir de la participació, proposa un projecte per al País Valencià avançat i modern, a partir de quatre eixos d'acció: cohesió social, innovació econòmica i sostenibilitat, 'glovalencianidad' i ètica. L'acte tindrà lloc a les 20.15 hores i s'inclou dins les activitats de les IV Jornades de la Ciutat, organitzades per la Plataforma d'Iniciatives Ciutadanes (PIC).

'En Moviment' es va presentar en societat a València fa poc més d'un mes i es vol estendre per totes les comarques. Per tal de promoure la participació han llançat un concurs d'idees per dur a terme una campanya mediàtica, oberta a la ciutadania, que se centra en la destinació de les inversions públiques i que es llançarà sota la pregunta: On estan els meus diners?.

El primer acte públic d'aquesta campanya es va fer dilluns a Madrid, a les portes de la seu del Partit Popular, on es van traslladar un grup de persones per a donar una carta a Rajoy denunciant el desprestigi del món polític al País Valencià. A més, van dur una moneda gegant amb un dibuix de la cara de Camps, per a mostrar la indignació de milers de valencians per la gestió dels diners públics del Govern de la Generalitat. Podeu veure ací un video de l'acció.

Categories: Notícies generals

El CGPJ permet a Garzón marxar al Tribunal Penal Internacional

Vilaweb - Dm, 18/05/2010 - 20:54

La Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) espanyol ha decidit autoritzar el trasllat que havia demanat el jutge Baltasar Garzón al Tribunal Penal Internacional de l'Haia com assessor de la Fiscalia. Els membres de la comissió s'han reunit aquesta tarda durant una hora per estudiar els documents que havien demanat per poder decidir si era procedent concedir aquest trasllat al jutge Baltasar Garzón. La decisió s'ha pres per 3 vots a favor i 2 en contra. El jutge va ser suspès per aquest mateix òrgan de govern dels jutges espanyols des que el Tribunal Suprem li va obrir judici oral per haver investigat els crims del franquisme.

La fiscalia del Tribunal Suprem donava suport aquest matí a concedir una excedència per serveis especials a Garzón per entendre que la seva suspensió com a jutge de l'Audiència Nacional és 'provisional i no definitiva'. El fiscal considera que la feina que realitzarà Garzón no té cap relació amb les seves funcions com a jutge. Per últim, considera que el seu trasllat no interferirà en les tres causes obertes que té al Tribunal Suprem.

El magistrat Baltasar Garzón va demanar el trasllat a la Cort Penal internacional de l'Haia com a assessor de la Fiscalia coincidint amb les tres causes pendents que té al Tribunal Suprem espanyol: una per suposada prevaricació per haver investigat els crims del franquisme, una altra per haver ordenat escoltes als advocats de la defensa del cas Gürtel i una tercera pels cobraments per part del Banc Santander pels cursos a la Universitat de Nova York.

Divendres passat el CGPJ va convocar una reunió plenària extraordinària que va oficialitzar la suspensió temporal de Garzón fins que es resolgui si és culpable o no d'un delicte de prevaricació.

Categories: Notícies generals

Wolfram Alpha, un any a l'ombra

Vilaweb - Dm, 18/05/2010 - 20:00

Enmig d'una gran expectació (i una mica accidentadament), avui fa un any que es va activar el que es va considerar 'un nou paradigma en l'ús dels ordinadors i d'internet'. La revista Popular Science, de fet, va incloure el 'cercador del coneixement' Wolfram Alpha, ideat pel científic anglès Stephen Wolfram, entre els cent millors avenços científics i tecnològics de l'any 2009, i el diari The Guardian no va dubtar a afegir-lo a la llista de cent webs essencials. Dotze mesos després, amb tot, Wolfram Alpha és si fa no fa allà mateix, amb poques variacions respecte a continguts o opcions de cerca. L'etiqueta de 'revolucionari' que va rebre al començament encara es pot mantenir, atès que lluny de centrar-se, com Google i la majoria de cercadors, a classificar per ordre d'importància les webs o imatges relacionades amb un mot, Wolfram Alpha cerca entre conceptes, dades i fets continguts en milers de bancs de dades per respondre a preguntes concretes. Però, tal com diu el columnista Tom Krazit a Cnet, sembla que 'un any després del seu debut, el món encara no està preparat per a Wolfram Alpha'.

Tom Krazit confirma amb xifres aquesta afirmació: Wolfram Alpha, més enllà d'usuaris amb perfil molt tècnic o investigadors, no ha aconseguit tenir en un any cap mena d'impacte entre els internautes en general. Als informes mensuals sobre els cercadors més utilitzats d'internet que elabora la firma de mesurament d'audiències ComScore, el cercador impulsat per Stephen Wolfram no hi ha arribat a treure el nas, més enllà de petits pics durant el primer mes de funcionament, fruit de la curiositat generada.

El diferent concepte de cercador que hi ha al darrere de Wolfram Alpha (basat en el coneixement: estadístiques, gràfics, mapes, xifres), la manera original que proposa de cercar (a partir del llenguatge natural: vegeu aquest vídeo explicatiu de VilaWeb TV) i la lentitud a l'hora d'alimentar, polir i contrastar els nombrosos bancs de dades de què s'alimenta (les dues-centes cinquanta persones que hi treballen actualment són del tot insuficients per a aquesta ingent tasca) expliquen bona part del poc ús que ha obtingut.

Però les coses, diuen al cercador, canvien i canviaran. En va ser un primer avís l'acord tancat amb Microsoft per a integrar el Wolfram Alpha en una de les principals revelacions en l'àmbit dels cercadors d'aquests últims temps, el Bing. Així, des del novembre passat Wolfram Alpha proporciona resultats en àrees específiques com la matemàtica, la nutrició i la salut a aquest jove motor de cerca de Microsoft. I a curt termini, els responsables de Wolfram Alpha tenen previst introduir-hi canvis estètics i conceptuals per a ampliar públic més enllà dels usuaris molt especialitzats. Es pretén fer per mitjà d'un redisseny de la portada (que tendirà cap a la personalització, amb integració de xarxes socials incloses) i la introducció de més dades sobre temes d'interès general, com l'esport i la música.

Categories: Notícies generals

El Suprem diu que Camps hauria comès delicte acceptant els vestits

Vilaweb - Dm, 18/05/2010 - 19:08

El president de la Generalitat, Francisco Camps, hauria comès delicte pel sol fet d'haver acceptat els vestits, segons la interlocutòria (pdf) en què el Tribunal Suprem va reobrir la setmana passada la causa contra Camps i que ara s'ha fet pública. Segons el tribunal, per cometre un delicte de suborn impropi 'n'hi ha prou amb acceptar un regal entregat en consideració a la funció o càrrec', i amb independència del valor d'aquest regal.

Amb aquest argument, justifica el Suprem la decisió unànime d'admetre els recursos de la fiscalia i del PSPV contra el sobreseïment ordenat pel TSJPV i de reobrir la causa contra Camps per un suposat delicte de suborn passiu per haver rebut, suposadament, vestits de la trama corrupta encapçalada per Francisco Correa.   

Aquestes conclusions serien vàlides per als regals rebuts pel president Francisco Camps, l'aleshores vicepresident Víctor Camps i l'ex cap de la conselleria de Turisme, Rafael Betoret però no per a l'exsecretari general del PP, Ricardo Costa.

L'oposició destaca el desprestigi de tenir un president encausat

El portaveu del PSPV a les Corts, Ángel Luna, ha dit que la sentència del TS 'significa un cop molt dur a la manera d'entendre l'aplicació d'algun article del Codi Penal' per part dels dos magistrats del Tribunal Superior de Justícia, Juan Luis de la Rúa i José Ceres, que van votar a favor de l'arxivament del cas. Luna ha dit que és complicat que el cap del Consell 'no acabi assegut al banc dels acusats'. Sobre si Camps pot rebatre amb proves la seva innocència, Luna ha sentenciat: 'Només li queda resar'.

Per la seva banda, el grup parlamentari de Compromís a les Corts ha anunciat que tornarà a presentar la denúncia contra el president del TSJ per prevaricació. Segons la portaveu adjunta de la coalició, Mònica Oltra, els termes de la sentència del TS per reobrir el cas dels vestits 'són demolidors contra els arguments que normalment esgrimeix el president Camps per defensar-se.

La coordinadora d'EUPV, Marga Sanz, ha dit que el dictàmen 'deixa en evidència al president Camps com a pressumpte delinqüent'. Sanz considera que els ciutadans 'no es mereixen aquesta situació de tenir un president pendent de la Justícia, i amb una ombra de sospita que plana damunt seu de forma perenne'.

'El Bigotes' es nega a declarar

Justament avui, Álvaro Pérez, conegut com 'el Bigotes' i mà dreta de Correa al País Valencià, ha comparegut com a encausat davant del jutge instructor del cas Gürtel, Antonio Pedreira, però s'ha negat a declarar. Enmig d'una gran expectació, Pérez ha arribat cap a les deu al tribunal, i una hora més tard deixava les dependències explicant que havia decidit de no respondre cap pregunta del fiscal ni dels advocats.

Les fiscals del cas, Míriam Segura i Concha Sabadell, han acordat que no sol·licitarien cap nova mesura cautelar per a Pérez, que ja fa front a una fiança de 600.000 euros en concepte de responsabilitat civil. L'encausat és en llibertat com la resta d'encausats excepte Francisco Correa, Pablo Crespo i Antoine Sánchez.

Álvaro Pérez era responsable d'Orange Market, filial de l'empresa Special Events, que era la proveïdora de serveis de la direcció del Partit Popular valencià i n'organitzava congressos, conferències i tota mena d'esdeveniments. Segons el sumari, Álvaro Pérez va pagar vestits a Francisco Camps per import de 12.783 euros i el president valencià podria haver facilitat, a canvi, la concensió d'adjudicacions a Orange Market.

Les diligències judicials també recullen que Camps anava a Madrid a instàncies de Pérez per adquirir vestits a les botigues Milano i Forever Young, on treballava el sastre i testimoni del cas, José Tomás. A més, revela que Correa i Pérez tenien una relació molt propera amb l'ex-secretari general del PP, Ricardo Costa, i que aquest fins i tot va recórrer a Pérez per provar d'entrar al govern de Camps el desembre de 2008.

Categories: Notícies generals

Escarp, nova regidora de Ciutat Vella

Vilaweb - Dm, 18/05/2010 - 18:20

Els pronòstics s'han complert i aquesta tarda ja s'ha fet oficial que la regidora de Seguretat i Mobilitat de l'ajuntament de Barcelona, Assumpta Escarp, serà la nova regidora de Ciutat Vella, en substitució del cessat Carles Martí, a més de ser la nova portaveu del govern. El batlle Hereu ha comunicat avui tots els canvis al govern, que inclouen a Ramon Nicolau a l'Eixample, en substitució d'Escarp. Per l'oposició, 'són canvis de noms, però no de projecte' (vegeu aquest vídeo amb l'anunci del batlle i les reaccions dels grups municipals).

Joaquim Forn, de CiU, considera que la reestructuració del govern 'és un nou pedaç' perquè es tracta 'd'un canvi de cadires, amb les mateixes persones'. 'No hi ha cap diferència entre Martí i Escarp', explica, referint-se al canvi de regidor a Ciutat Vella, 'perquè comparteixen exactament el mateix projecte'.

Esquerra es pregunta, per la seva banda, 'si aquesta és una crisi de govern o d'un partit determinat', car ha volgut fer notar que cap membre del govern pertanyent al soci del PSC, ICV, no ha resultat efectat per la remodelació. La portaveu del grup municipal d'ERC, Ester Capella, ha dit que 'de moment només hi ha hagut certs canvis, i ara falta veure si són canvis de noms només o també de projecte'.

El president del grup municipal d'ICV i segon tinent-batlle de l'ajuntament, Ricard Gomà, ha vogut deixar clar sobre aquesta qüestió que la reestructuració del govern municipal és una decicisió assumida i compartida per les dues forces polítiques que el formen i que si Iniciativa no s'hi ha vist implicada és perquè les àrees del cessat Carles Martí eren competència del PSC.

Per a Àngels Esteller, del PP, 'la remodelació demostra la debilitat del govern i de lideratge de Jordi Hereu', i recorda que Ciutat Vella és un districte 'amb molts probelmes' i que Escarp tindrà molta feina per posar-se al dia i per 'conciliar els interessos reals del barri amb els del govern del qual forma part'.

Hereu, per la seva banda, ha justificat la importància de la incorporació d'Escarp a Ciutat Vella 'perquè és una regidora dialogant que ja ve d'un altre districte, el de l'Eixample, i sap què és parlar intensament amb el teixit associatiu'. Escarp, a més de regidora de Ciutat Vella i nova portaveu del govern, també assumirà el rol de tercera tinent-batlle de la ciutat, càrrec que fins ara ocupava Jordi William Carnes.

Hereu diu que caldrà sacrificar inversions en infrastructures a causa de la crisi

Hereu, que no ha volgut parlar dels projectes polèmics que segons les associacions de veïns el regidor cessat Carles Martí havia reactivat a Ciutat Vella després de la dimissió d'Itziar González, entre els quals hi ha l'hotel de luxe del Palau de la Música que volia fer Millet, també ha aprofitat l'anunci d'avui per a dir que caldrà sacrificar algunes inversions en infrastructures. 'El nou context econòmic ens obliga a ser més austers', ha dit, i ha reconegut que  grans projectes com els Jocs Olímpics d'hivern o algunes de les infraestructures i remodelacions de l'espai públic, han quedat arraconats per no ser 'prioritaris'.

Els veïns, desconfiats amb la nova regidora de Ciutat Vella

Per una altra banda, el nomenament d'Escarp és viscut amb temor per part de les associacions de veïns del districte, que ahir, un cop ja es donava per feta la redistribució de regidors al govern muncipal, van fer saber la seva disconformitat, car consideren que té un perfil molt semblant al de Martí, amb qui comparteix projecte i visió de ciutat.

La crisi del govern d'Hereu, de fet, té a Ciutat Vella un dels seus orígens, especialment quan fa un mes va dimitir-ne per sorpresa la regidora, Itziar González. Aleshores Hereu nomenà nou regidor del districte els eu tinent-batlle, Carles Martí, que amb pocs dies es guanyà crítiques molt dures de les associacions de veïns. Martí fou acusat aquests dies de reobrir ràpidament els projectes urbanístics més polèmics del districte, que la regidora dimitida havia frenat per a poder cercar un consens més ampli (vegeu aquesta entrevista amb la Xarxa Veïnal de Ciutat Vella).

Categories: Notícies generals

Vist per a sentència el judici de les obres d'art sacre de la Franja

Vilaweb - Dm, 18/05/2010 - 17:55

El litigi per la propietat de les obres d'art de la Franja ha fet el seu tram final en el judici d'avui a Lleida. El jutge ha deixat vist per a sentència el procés judicial que encara Lleida i Aragó. Després de dotze anys de conflicte, tres bisbes al capdavant de la diòcesi de Lleida i una sentència favorable a Barbastre-Montsó del tribunal eclesiàstic de la Rota, avui s'ha fet el judici per via civil sobre la propietat de les 88 obres d'art de la Franja que es disputen Lleida i l'Aragó i que actualment es troben al Museu de Lleida.

Mentre que els Amics del Museu de Lleida insisteixen en defensar que hi ha documentació suficient per demostrar que les obres d'art pertanyen a Lleida, el bisbe de Lleida, Joan Piris, ha anat canviant d'opinió. Piris sempre va recolzar el tribunal eclesiàstic de la Rota que defensava l'Aragó com a propietari de les obres, però fa quatre mesos va dir que les obres d'art són de propietat catalana. Finalment i en un intent de satisfer tothom, el passat 13 de maig Piris es va mostrar partidari de compartir les obres d'art en litigi sense tenir en compte la seva propietat.

El Amics del Museu argumenten que la diòcesi ha posseït pacíficament aquests béns durant més de cent anys i que això en confirma la propietat, a més de presentar els títols de compra que va realitzar fa un segle el bisbe Messeguer.

Un dels documents que demostren amb més claredat la propietat de les obres data de l'any 1944 quan s'acreditava la devolució de les obres a Lleida des de Saragossa, ja que hi van ser durant la Guerra Civil. A més, aquest document inclouria un jurament de l'aleshores bisbe de Lleida on s'afirma que les peces són de la seva diòcesi.

Els antecedents del litigi

El Bisbat de Barbastre-Montsó reclama 113 obres que es troben al Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal des que al 1995 el Vaticà va modificar els límits de la diòcesi lleidatana perquè les poblacions de la Franja de Ponent passessin a dependre del Bisbat de Barbastre-Montsó i no del de Lleida com fins en aquell moment. A partir d'aquella divisió es va encetar el litigi per la propietat de l'art que finalment haurà de ser dictaminada per un jutge.

Per conèixer l'origen del Museu de Lleida cal parlar del bisbe Josep Meseguer, que va governar l'antic Bisbat de Lleida (amb les poblacions de la Franja de Ponent) entre 1890 i 1905. En aquest període va crear el Museu Diocesà de Lleida amb la idea de formar seminaristes que estudiaven a l'actual edifici del rectorat de la Universitat de Lleida. Va omplir el museu del patrimoni que adquiria, intercanviant-lo o comprant-lo, a les parròquies que anava visitant, que habitualment estava en mal estat o en desús per portar-lo al museu.

Així, Meseguer va recuperar retaules, imatges i escultures, objectes litúrgics i elements patrimonials que habitualment es guardaven sense cap interès a les parròquies de Ponent i la Franja.

Categories: Notícies generals

La Generalitat anuncia retallades de sou de funcionaris i menys inversió pública

Vilaweb - Dm, 18/05/2010 - 15:23

La Generalitat de Catalunya també s'apretarà el cinturó per retallar el dèficit estatal, 'però en la mesura que ens pertoca', ha declarat el conseller Antoni Castells, que ha avançat la manera de reduir en dos anys el dèficit del govern, del 2,4% fins a l'1,1%: retallant el sou dels funcionaris i reduint la despesa en nous serveis i la inversió en nous projectes. A més, ha lamentat que costi tant d'aplicar impostos a la banca.

La dificultat de l'impost sobre la banca

En efecte, el conseller d'Economia ha declarat, després de la reunió de govern d'avui, que trobava decebedor que no hi hagués manera d'incrementar la pressió fiscal sobre els beneficis de la banca en un moment de recessió econòmica com l'actual. Castells ha recordat que als Estats Units Barack Obama ho ha plantejat, però que no ho ha arribat a dur a terme, i que a la Unió Europea no s'ha fet cap pas en aquest sentit. Segons el conseller, l'impost a la banca s'ha d'acordar entre tots els estats de la UE perquè sigui efectiu, per evitar que l'aplicació de l'impost en un estat pugui causar la fuita de capitals cap a un altre estat.

Les cinc grans línies per retallar el dèficit

L'augment de la pressió fiscal, tot i que no pas a la banca, és una de les cinc grans línies d'ajustament que ha presentat avui Castells per contribuir a retallar el dèficit estatal en els termes plantejats per la Unió Europea. La Generalitat incrementarà un punt, del 7% al 8%, l'impost de transmissions patrimonials, harmonitzant aquest creixement amb l'increment estatal de l'impost en la compra-venda d'habitatges nous. En aquest cas, el govern es planteja de deixar exempts d'aquest increment els habitatges d'import baix. Castells també ha avançat que hi hauria un increment del 0,2% en l'impost d'actes jurídics documentals, que són sobretot hipoteques, i que s'intensificarien les mesures contra el frau fiscal.

Reducció de sous al sector públic

La mesura mes important de reducció del déficit que durà a terme la Generalitat és la de reduir el sou dels funcionaris. 'Aplicarem mesures de reducció retributiva a tot el sector públic, amb una mitjana de reducció del 5%, que en el cas dels sous més elevats, com els dels alts càrrecs de l'administració, pot arribar a ser del 15%, i en els sous més baixos serà menor'. S'aplicarà la progressivitat en l'impost que aprovi el govern espanyol en el consell de ministres de dijous. A més, hi haurà es retallaran els diners dels concerts amb les entitats prestadors de serveis públics, 'perquè ells també apliquin la mesura d'ajustament al seu personal'.

Menys despesa i menys inversió pública

Sobre les inversions, es mantindran els projectes previstos, però s'alentiran, fent més gradual les execucions de les obres en curs i restringint les noves licitacions. I sobre les despeses de funcionament dels serveis, hi haurà la supressió de la retroactivitat en la prestació de la dependència, tal com havia anunciat el govern espanyol. I més: totes les despeses de funcionament noves s'hauran de reconsiderar i en alguns casos s'hauran d'aturar.

Poca concreció

Castells ha admès que no podia concretar més les mesures anunciades perquè no tenia pas la concreció que ha de fer pública dijous el govern espanyol sobre com retallar el dèficit. Per això ha dit que caldrà parlar-ne més detalladament la setmana que ve.

Ara, el conseller ha volgut deixar clar que l'esforç que han de fer les comunitats autònomes ha de ser relatiu i proporcionat a la responsabilitat real que tenen sobre el dèficit estatal, que és de l'11,2%. Castells ha recordat que el dèficit de la Generalitat és ara del 2,4%. 'Demano lleialtat per no fer veure que culpa del dèficit és de les comunitats autònomes; que hi hagi més despesa no vol dir que s'hagi de reduir més el dèficit'.

Categories: Notícies generals

Unnim es presenta oficialment

Vilaweb - Dm, 18/05/2010 - 14:40

Poques hores després de l'aprovació de la fusió de Caixa Sabadell, Caixa Terrassa i Caixa Manlleu a les respectives assemblees generals, la nova caixa resultant del procés, Unnim, ja s'ha presentat en societat. El nou president d'Unnim i actual president de Caixa Sabadell, Salvador Soley, ha explicat que la fusió era necessària a causa de l'actual panorama financer i ha volgut deixar clar que no hi ha hagut pressions d'organismes externs. Ahir també s'aprovà, a un mes i mig del final del termini per a demanar préstecs al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), la fusió entre Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa, la caixa resultant de la qual encara no té nom.

Unnim, sense Girona

L'actual president Caixa Terrassa, Enric Mata, que serà el director general d'Unnim, també ha dit que ni la Generalitat ni el Banc d'Espanya han pressionat les entitats per a forçar la fusió. Hi ha previst que Unnim, que demana 380 milions al FROB, vol començar a funcionar a finals de juny o a principis de juliol, després d'haver acomiadat 530 treballadors i haver tancat 150 oficines (un 20% del total). L'assemblea general constituent de la nova caixa es farà a mitjans de juliol.

Tant Soley com Mata han deixat la porta oberta a la incorporació d'altres entitats a la fusió. Cal recordar que Caixa Girona es va despenjar d'aquesta fusió a última hora i que els seus plans passen per continuar operant en solitari.

Narcís Serra renuncia a presidir la nova Caixa Catalunya

L'altra fusió aprovada ahir, la que apleg Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa, demana 1.250 milions d'euros al FROB i hi ha previst que al juliol comenci a operar com a nova caixa, amb 1.215 oficines i 7.600 treballadors. Tancarà 395 oficines i s'acomiadaran 1.300 treballadors. Caixa Catalunya controlarà el 60% dels òrgans de la nova entitat, i Manresa i Tarragona el 20% cadascuna.

Durant l'assemblea s'anuncià que Narcís Serra, president de Caixa Catalunya, no serà el president de l'entitat resultant de la fusió entre les tres caixes de Catalunya. L'actual director general de Caixa Catalunya, Adolf Todó, es perfila com l'home fort de la nova caixa.

A l'assemblea, però, en la votació de la gestió de la direcció de l'any 2009, hi hagué 32 vots en contra i 15 abstencions, sobre un total de 160 vots. Aquestes xifres impliquen un vot crític cap a l'actual direcció poc habitual en aquest tipus d'assemblees, car d'aquests 47 vots no afirmatius, només n'hi ha vint dels empleats, representats pels sindicats.

Serra ha estat màxim directiu de Caixa Catalunya des de l'any 2005 i mantindrà el càrrec fins a la següent assemblea, que serà la de dissolució de la caixa i és prevista per d'aquí a sis mesos. L'ex-ministre de defensa espanyol va accedir al càrrec en substitució d'Antoni Serra Ramoneda i, com aquest, representava la Diputació de Barcelona, controlada pel PSC, en la caixa catalana.

També a Caixa Manresa es van anunciar canvis: l'actual director general, Feliu Formosa, deixarà la nova caixa resultant de la fusió un cop transcorregut el període transitori del procés, que durarà uns sis mesos.

Formosa formava part de l'equip gestor que sota el comandament d'Adolf Todó, actual director general de Caixa Catalunya, va convertir Caixa Manresa, una entitat petita i amb poc volum d'actius, en una de les més rendibles i amb la morositat més baixa del país.

Penedès i Laietana reactiven els contactes, als quals també hi participa Sa Nostra

Caixa Penedès i Caixa Laietana, que ja estudiat durant mesos de fusionar-se sense èxit i pràcticament havien descartat d'acollir-se al Sistema Institucional de Protecció (SIP), un procés conegut al sector com a 'fusió freda' que consisteix a mantenir ambdues marques sense canviar-ne el nom i la major part dels òrgans de govern però amb la creació d'un ens controlador per a la gestió conjunta, han reprès les converses.

Segons fonts pròximes al procés, aquesta setmana s'han reunit a Mataró els directors generals de Penedès i Laietana per estudiar de nou una fusió. En aquesta nova proposta de fusió també s'hi ha convidat Caixa Girona i la caixa balear Sa Nostra, a més d'altres entitats de fora del país com la CAI de Saragossa.

Caixa Girona, Caixa Ontinyent i Caixa Pollença, en solitari

Caixa Girona és, juntament amb Caixa Ontinyent i Caixa Pollença, l'única caixa que ha descartat amb certa fermesa la possibilitat de fusionar-se amb altres entitats a curt termini. Tot això, a banda de La Caixa, que mai s'ha volgut implicar en cap procés perquè no ho necessita per a assegurar-se la viabilitat. La Caixa, amb tot, ha adoptat un paper que algunes fonts anomenen 'salvadora', per a acollir petites caixes amb futur difícil, i, de fet, la direcció de la caixa no descarta d'absorbir alguna entitat.

Caixa Girona ha aprovat, de moment, un pla estratègic per a operar en solitari. De moment, preveu reduir un 5% la plantilla (57 treballadors) i un 6,5% la xarxa d'oficines (15 oficines). A més d'aquestes, l'any 2009 Caixa Girona ja va tancar nou oficines.

Caixa Ontinyent, per la seva banda, ha optat des del principi per continuar el camí en solitari, car un fusió faria perillar el seu principal actiu: 'l'arrelament al territori i la importància de l'obra social, especialment a la Vall d'Albaida'.

Bancaixa i la CAM, divorciades

Tot i els repetits intents de govern valencià per a impulsar la fusió de les tres caixes valencianes, Bancaixa i la CAM semblen tenir clar que continuaran, almenys de moment, cadascuna per la seva banda. I tot això mentre Caja Madrid també pressiona per a fusionar-s'hi, especialment amb la CAM. En aquest context, el conseller d'Economia valencià, Gerardo Camps, ha dit en més d'una ocaisó que el govern no acceptarà pressions 'vinguin d'on vinguin', en clara referència a Caja Madrid, que a cerca en territori valencià i gallec, on hi governa el PP, entitats disposades a fusionar-s'hi en l'aspiració de fer la competència a la Caixa.

La batllessa d'Alacant, Sònia Castedo, ha tornat a fer una demostració de força aquesta setmana, dient que 'la millor fusió per a la CAM seria mantenir la seva seu a Alacant', deixant entreveure que s'oposa a una hipotètica fusió amb Caja Madrid que impliqui el trasllat de la seu a la capital espanyola.

Pel que fa a Bancaixa, el seu president, José Luis Olivas, va dir fa pocs dies que l'entitat no estudia fusionar-se amb ningú, almenys 'en aquesta onada', car Olivas considera que hi haurà noves oportunitats per a estudiar possibles integracions amb altres entitats.

Categories: Notícies generals

Najat el Hachmi més internacional

Vilaweb - Dm, 18/05/2010 - 14:00

Si fa poques setmanes Najat el Hachmi, autora de 'L'últim patriarca' (Premi Ramon Llull 2008, Planeta), rebia el Premi Ulysse a la primera novel·la en versió francesa, un guardó que s'atorga a Còrsega, ara l'editorial Planeta ha anunciat que el llibre ja té traducció anglesa, 'The Last Patriarch', publicada per l'editorial Serpent's Tail, i que ja ha començat a rebre les primeres crítiques a la premsa anglesa.

Les bases del Premi Ramon Llull inclouen la traducció del llibre guanyador al castellà (Planeta) i al francès (Acte Sud). Ara s'hi suma la llengua anglesa i, segons informa l'editorial, també es publicaran edicions a Alemanya (Wagenbach), Holanda (Orlando), Itàlia (Rizzoli), Portugal (Planeta Manuscrito), al món àrab (Tatany Book Services), Romania (Curtea veche) i Turquia (Sey Yayinlari).

Categories: Notícies generals

La UE acorda reforçar el control dels fons especulatius d'alt risc

Vilaweb - Dm, 18/05/2010 - 13:51

El Consell de ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea, l'ECOFIN, ha arribat a un principi d'acord sobre la directiva per regular els fons d'inversió d'alt risc, que han causat els principals atacs a l'euro. Tot i les reticències del Regne Unit, la nova norma introduirà mecanismes de vigilància sobre els gestors de fons d'inversió, especialment els més especulatius. La ministra d'Economia espanyola i presidenta de torn de l'ECOFIN, Elena Salgado, s'ha mostrat convençuda que la nova regulació contribuirà a una major estabilitat dels mercats financers.

Categories: Notícies generals

El Suprem diu que Camps hauria comès delicte acceptant els vestits

Vilaweb - Dm, 18/05/2010 - 13:31

El president de la Generalitat, Francisco Camps, hauria comès delicte pel sol fet d'haver acceptat els vestits, segons la interlocutòria (pdf) en què el Tribunal Suprem va reobrir la setmana passada la causa contra Camps i que ara s'ha fet pública. Segons el tribunal, per cometre un delicte de suborn impropi 'n'hi ha prou amb acceptar un regal entregat en consideració a la funció o càrrec', i amb independència del valor d'aquest regal.

Amb aquest argument, justifica el Suprem la decisió unànime d'admetre els recursos de la fiscalia i del PSPV contra el sobreseïment ordenat pel TSJPV i de reobrir la causa contra Camps per un suposat delicte de suborn passiu per haver rebut, suposadament, vestits de la trama corrupta encapçalada per Francisco Correa.   

Justament avui, Álvaro Pérez, conegut com 'el Bigotes' i mà dreta de Correa al País Valencià, ha comparegut com a encausat davant del jutge instructor del cas Gürtel, Antonio Pedreira, però s'ha negat a declarar. Enmig d'una gran expectació, Pérez ha arribat cap a les deu al tribunal, i una hora més tard deixava les dependències explicant que havia decidit de no respondre cap pregunta del fiscal ni dels advocats.

Les fiscals del cas, Míriam Segura i Concha Sabadell, han acordat que no sol·licitarien cap nova mesura cautelar per a Pérez, que ja fa front a una fiança de 600.000 euros en concepte de responsabilitat civil. L'encausat és en llibertat com la resta d'encausats excepte Francisco Correa, Pablo Crespo i Antoine Sánchez.

Álvaro Pérez era responsable d'Orange Market, filial de l'empresa Special Events, que era la proveïdora de serveis de la direcció del Partit Popular valencià i n'organitzava congressos, conferències i tota mena d'esdeveniments. Segons el sumari, Álvaro Pérez va pagar vestits a Francisco Camps per import de 12.783 euros i el president valencià podria haver facilitat, a canvi, la concensió d'adjudicacions a Orange Market.

Les diligències judicials també recullen que Camps anava a Madrid a instàncies de Pérez per adquirir vestits a les botigues Milano i Forever Young, on treballava el sastre i testimoni del cas, José Tomás. A més, revela que Correa i Pérez tenien una relació molt propera amb l'ex-secretari general del PP, Ricardo Costa, i que aquest fins i tot va recórrer a Pérez per provar d'entrar al govern de Camps el desembre de 2008.

Categories: Notícies generals

Catalunya Ràdio es podrà continuar escoltant de moment al País Valencià

Vilaweb - Dm, 18/05/2010 - 11:27

Avui s'acaba el termini que la Generalitat Valenciana va donar a Acció Cultural del País Valencià perquè tanqués les emissions de Catalunya Ràdio mitjançant els seus repetidors. En la junta directiva d'ahir, l'entitat va decidir de mantenir les emissions, però ofereix al govern la possibilitat de solucionar el conflicte de forma dialogada, pactant la manera de posar ordre a les emissions radiofòniques al País Valencià. ACPV també emplaça el govern valencià i el català a arribar a un acord que permeti les emissions de Catalunya Ràdio al País Valencià i les de Ràdio 9 al Principat.

A diferència del conflicte pel tancament de les emissions de TV3 al País Valencià, en el cas de Catalunya Ràdio no hi ha pas cap complexitat tecnològica, com passa amb la limitació i adjudicació de canals de múltiplex de TDT. A part de les converses que hi pogués haver entre ambdós governs per una reciprocitat entre Catalunya Ràdio i Canal 9, tal com demana ACPV, l'entitat proposaria al Consell la introducció d'un criteri de diferència entre ràdios privades amb un interès comercial i ràdios d'interès públic a l'hora de reordenar l'espai radiofònic valencià.

El govern valencià va amenaçar de tancar forçosament les emissions de Catalunya Ràdio si no ho feia Acció Cultural i d'aplicar sancions econòmiques a l'entitat.

Categories: Notícies generals

Álvaro Pérez declara avui davant davant del jutge instructor del cas Gürtel

Vilaweb - Dm, 18/05/2010 - 10:33

El jutge instructor del cas Gürtel, Antonio Pedreira, pren avui declaració a Álvaro Pérez, conegut com 'el Bigotes', que compareix com a encausat. La declaració arriba una setmana després de la decisió del Tribunal Suprem de reobrir la causa contra el president de la Generalitat, Francisco Camps, per un suposat delicte de suborn passiu en haver rebut, suposadament, regals de la trama de corrupció encapçalada per Francisco Correa i amb Álvaro Pérez, com a mà dreta al País Valencià.

L'encausat era responsable d'Orange Market, filial de l'empresa Special Events, que era la proveïdora de serveis de la direcció del Partit Popular valencià i n'organitzava congressos, conferències i tota mena d'esdeveniments. Segons el sumari, Álvaro Pérez va pagar vestits a Francisco Camps per import de 12.783 euros i el president valencià podria haver facilitat, a canvi, la concensió d'adjudicacions a Orange Market.

Les diligències judicials també recullen que Camps anava a Madrid a instàncies de Pérez per adquirir vestits a les botigues Milano i Forever Young, on treballava el sastre i testimoni del cas, José Tomás. A més, revela que Correa i Pérez tenien una relació molt propera amb l'ex-secretari general del PP, Ricardo Costa, i que aquest fins i tot va recórrer a Pérez per provar d'entrar al govern de Camps el desembre de 2008.

La declaració de Pérez pot ajudar a aclarir, doncs, la relació entre el govern valencià amb les empreses de Francisco Correa.

Categories: Notícies generals

Campanya perquè Xàtiva done la Medalla d'Honor a Raimon

Vilaweb - Dm, 18/05/2010 - 06:00

Una campanya al Facebook demana per al cantant Raimon la Medalla d'Honor de la ciutat de Xàtiva en motiu del cinquantè aniversari de la cançó Al Vent. La campanya que porta per nom 'Perquè Xàtiva li done la Medalla d'Honor a Raimon!' també reclama que el Carrer Blanc de la ciutat passi a anomenar-se 'Carrer Blanc o de Raimon'. El batlle de Xàtiva, Alfonso Rus (PP), va refusar en un ple municipal de principi d'abril concedir la medalla i incloure la denominació proposada al carrer.

La campanya a la xarxa social ja té el suport d'uns 1.800 membres. Raimon va actuar dissabte passat a la seva vila natal, després de vuit anys de no fer-ho. Ho va fer per partida doble, en dos recitals antològics al Gran Teatre. A més a més, diumenge va oferir un tercer concert que va enregistrar TV3.

En aquesta entrevista, feta a principi de març, el músic explicava a VilaWeb la seva relació amb la música i també parlava de l'actualitat política.

Categories: Notícies generals

Aprovades les dues fusions de caixes més avançades

Vilaweb - Dm, 18/05/2010 - 06:00

Els dos grans processos de fusió de caixes que ja han superat l'últim tràmit: les assemblees generals de les sis caixes implicades van aprovar ahir, a un mes i mig del final del termini per a demanar préstecs al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), la fusió.

La fusió més gran, entre Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa, demana 1.250 milions d'euros al FROB i hi ha previst que al juliol comenci a operar com a nova caixa, amb 1.215 oficines i 7.600 treballadors. Tancarà 395 oficines i s'acomiadaran 1.300 treballadors. Caixa Catalunya controlarà el 60% dels òrgans de la nova entitat, i Manresa i Tarragona el 20% cadascuna.

Durant l'assemblea s'anuncià que Narcís Serra, president de Caixa Catalunya, no serà el president de l'entitat resultant de la fusió entre les tres caixes de Catalunya. L'actual director general de Caixa Catalunya, Adolf Todó, es perfila com l'home fort de la nova caixa.

A l'assemblea, però, en la votació de la gestió de la direcció de l'any 2009, hi hagué 32 vots en contra i 15 abstencions, sobre un total de 160 vots. Aquestes xifres impliquen un vot crític cap a l'actual direcció poc habitual en aquest tipus d'assemblees, car d'aquests 47 vots no afirmatius, només n'hi ha vint dels empleats, representats pels sindicats.

Serra ha estat màxim directiu de Caixa Catalunya des de l'any 2005 i mantindrà el càrrec fins a la següent assemblea, que serà la de dissolució de la caixa i és prevista per d'aquí a sis mesos. L'ex-ministre de defensa espanyol va accedir al càrrec en substitució d'Antoni Serra Ramoneda i, com aquest, representava la Diputació de Barcelona, controlada pel PSC, en la caixa catalana.

També a Caixa Manresa es van anunciar canvis: l'actual director general, Feliu Formosa, deixarà la nova caixa resultant de la fusió un cop transcorregut el període transitori del procés, que durarà uns sis mesos.

Formosa formava part de l'equip gestor que sota el comandament d'Adolf Todó, actual director general de Caixa Catalunya, va convertir Caixa Manresa, una entitat petita i amb poc volum d'actius, en una de les més rendibles i amb la morositat més baixa del país.

Unnim, sense Girona

L'altra fusió ja té nom, Unnim, i aplega Caixa Sabadell, Caixa Terrassa i Caixa Manlleu. Unnim, que demana 380 milions al FROB, vol començar a funcionar a finals de juny o a principis de juliol, després d'haver acomiadat 530 treballadors i haver tancat 150 oficines (un 20% del total). La nova entitat la presidirà en una primera fase Salvador Soley, actual president de Caixa Sabadell, i tindrà com a director general Enric Mata, primer executiu de la caixa terrassenca.

Penedès i Laietana reactiven els contactes, als quals també hi participa Sa Nostra

Caixa Penedès i Caixa Laietana, que ja estudiat durant mesos de fusionar-se sense èxit i pràcticament havien descartat d'acollir-se al Sistema Institucional de Protecció (SIP), un procés conegut al sector com a 'fusió freda' que consisteix a mantenir ambdues marques sense canviar-ne el nom i la major part dels òrgans de govern però amb la creació d'un ens controlador per a la gestió conjunta, han reprès les converses.

Segons fonts pròximes al procés, aquesta setmana s'han reunit a Mataró els directors generals de Penedès i Laietana per estudiar de nou una fusió. En aquesta nova proposta de fusió també s'hi ha convidat Caixa Girona i la caixa balear Sa Nostra, a més d'altres entitats de fora del país com la CAI de Saragossa.

Caixa Girona, Caixa Ontinyent i Caixa Pollença, en solitari

Caixa Girona es va despenjar d'aquesta fusió i ara per ara és, juntament amb Caixa Ontinyent i Caixa Pollença, l'única caixa que ha descartat amb certa fermesa la possibilitat de fusionar-se amb altres entitats a curt termini. Tot això, a banda de La Caixa, que mai s'ha volgut implicar en cap procés perquè no ho necessita per a assegurar-se la viabilitat. La Caixa, amb tot, ha adoptat un paper que algunes fonts anomenen 'salvadora', per a acollir petites caixes amb futur difícil, i, de fet, la direcció de la caixa no descarta d'absorbir alguna entitat.

Caixa Girona ha aprovat, de moment, un pla estratègic per a operar en solitari. De moment, preveu reduir un 5% la plantilla (57 treballadors) i un 6,5% la xarxa d'oficines (15 oficines). A més d'aquestes, l'any 2009 Caixa Girona ja va tancar nou oficines.

Caixa Ontinyent, per la seva banda, ha optat des del principi per continuar el camí en solitari, car un fusió faria perillar el seu principal actiu: 'l'arrelament al territori i la importància de l'obra social, especialment a la Vall d'Albaida'.

Bancaixa i la CAM, divorciades

Tot i els repetits intents de govern valencià per a impulsar la fusió de les tres caixes valencianes, Bancaixa i la CAM semblen tenir clar que continuaran, almenys de moment, cadascuna per la seva banda. I tot això mentre Caja Madrid també pressiona per a fusionar-s'hi, especialment amb la CAM. En aquest context, el conseller d'Economia valencià, Gerardo Camps, ha dit en més d'una ocaisó que el govern no acceptarà pressions 'vinguin d'on vinguin', en clara referència a Caja Madrid, que a cerca en territori valencià i gallec, on hi governa el PP, entitats disposades a fusionar-s'hi en l'aspiració de fer la competència a la Caixa.

La batllessa d'Alacant, Sònia Castedo, ha tornat a fer una demostració de força aquesta setmana, dient que 'la millor fusió per a la CAM seria mantenir la seva seu a Alacant', deixant entreveure que s'oposa a una hipotètica fusió amb Caja Madrid que impliqui el trasllat de la seu a la capital espanyola.

Pel que fa a Bancaixa, el seu president, José Luis Olivas, va dir fa pocs dies que l'entitat no estudia fusionar-se amb ningú, almenys 'en aquesta onada', car Olivas considera que hi haurà noves oportunitats per a estudiar possibles integracions amb altres entitats.

Categories: Notícies generals

Els veïns, escèptics amb els canvis a l'ajuntament

Vilaweb - Dm, 18/05/2010 - 06:00

D'ençà del cessament diumenge del primer tinent-batlle de l'ajuntament de Barcelona, Carles Martí, s'han multiplicat els contactes entre les entitats ciutadanes i les associacions de veïns per interpretar els moviments al si del govern i l'estratègia del batlle Hereu. Tot i que no amaguen satisfacció pel cessament de Martí, que amb poques setmanes al capdavant de la regidoria de Ciutat Vella ha estat molt criticat, viuen els canvis 'amb un gran escepticisme i molta desconfiança'. Veuen amb recança el nou tinent-batlle, Jordi Williams, i sobretot veuen amb especial temor el possible nomenament de la regidora de Seguretat i Mobilitat, Assumpta Escarp, com a nova regidora de Ciutat Vella.

Per Eva Fernàndez, presidenta de la Federació de les Associacions de Veïns de Ciutat Vella (FAVB), el cessament de Carles Martí 'és una maniobra per sacrificar la torre i salvar el rei'. 'Martí continuarà dirigint el grup municipal i, de fet, podrà continuar manant a l'ombra', diu, afirmant que Martí ha estat l'ideòleg de moltes de les polítiques municipals de l'era Hereu i advertint que continuarà exercint aquesta funció.

Fernàndez considera que la consulta sobre la Diagonal ha esdevingut una 'moció de censura vers el govern municipal, que n'hauria de prendre nota de veritat.' Tant per a Fernàndez com per a diverses associacions de veïns consultades per VilaWeb les primeres mesures adoptades per Hereu són decebedores 'perquè demostren que no es vol canviar el perfil del govern'.

Temor pel possible nomenament d'Escarp

Un dels punts que més preocupen a les entitats és la regidoria de Ciutat Vella, que en poques setmanes ha viscut la dimissió de la regidora, Itziar González, i el cessament ara del seu substitut, Carles Martí. Precisament Martí ha estat acusat aquests dies manca de transparència i de reobrir ràpidament els projectes urbanístics més polèmics del districte, que la regidora dimitida havia frenat per a poder cercar un consens més ampli (vegeu aquesta entrevista amb la Xarxa Veïnal de Ciutat Vella).

L'alternativa a Martí que sembla prendre més força ara per a dirigir el districte és la de la regidora Escarp, una opció vista amb molta preocupació per la majoria d'associacions de veïns del barri. D'una banda, 'és una política amb un perfil molt semblant a Martí, i molt diferent del de la regidora González', diu un dels líders veïnals del barri; i d'una altra, 'implica associar la problemàtica de Ciutat de Vella únicament a la seguretat, cosa políticament rendible, però irreal, perquè a més de policia calen solucions polítiques fermes a molts problemes de fons com la proliferació d'hotels, de meublés, l'assetjament immobiliari, i el tràfic creixent de drogues.'

Aquestes mateixes fonts recorden que Escarp és la màxima responsable política de la Guàrdia Urbana, un cos policial que segons que denunciava la Xarxa en aquesta mateixa entrevista 'va desaparèixer durant mesos dels carrers i tot just ara ha tornat', coincidint, d'altra banda, amb la dimissió de la regidora González.

Fernández, per la seva banda, interpreta l'hipotètica elecció d'Escarp com 'una estratègia de resistència numantina per acabar el mandat a marxes forçades'. I demana al nou regidor de Ciutat Vella, sigui qui sigui, valentia i coratge per a reprendre els compromisos adquirits per la regidora dimitida. Amb tot, diu, 'costa ser optimista'.

Categories: Notícies generals

Govern i CiU pacten una proposta de reforma del TC

Vilaweb - Dm, 18/05/2010 - 06:00

Els partits del Govern de la Generalitat i CiU van acordar ahir una proposta per presentar al Senat espanyol amb l'objectiu de reformar la Llei del Tribunal Constitucional (TC) i frenar així una sentència sobre l'estatut. Entre els punts que inclourà aquesta iniciativa destaca el cessament en sis mesos dels magistrats amb el mandat caducat, però també l'establiment d'una majoria mínima de vuit magistrats per dictar sentència sobre estatuts.

A més, es proposa establir un termini màxim de deliberació del tribunal, encara per determinar, i inhabilitar l'alt tribunal per emetre sentències interpretatives. Aquesta proposició s'aplicaria també als recursos vius contra l'estatut del Principat. Durant aquesta setmana es previst de tancar els serrells de l'acord.

Un acord de quatre punts

L'acord es basa en quatre punts. El primer passa per evitar que els membres del tribunal amb el mandat caducat puguin estar en aquesta situació més de sis mesos. Això suposa el cessament automàtic dels membres que portin més de mig any amb el mandat caducat. D'aquesta manera, es vol acabar amb el bloqueig actual en la renovació dels magistrats.

El segon punt endureix les condicions amb què el Constitucional ha d'emetre sentència sobre un estatut. S'estableix la necessitat d'una majoria qualificada de vuit membres, segons ha explicat CiU, per dictar sentència. En aquests moments n'hi ha prou amb majoria absoluta. I es fixa un termini màxim pel qual els magistrats poden dictar sentència sobre un estatut. Fonts dels negociadors no han volgut aclarir de quin termini s'està parlant. Des de la federació nacionalista no es vol que sigui superior a un any. Aquest és un dels punts de la negociació que s'ha d'acabar de tancar en els pròxims dies.

La proposició inclou un tercer punt que pretén inhabilitar l'alt tribunal per emetre sentències interpretatives sobre estatuts. Tripartit i CiU consideren que no ha de ser el TC qui interpreti una llei, ja que pot vulnerar la voluntat del legislador, i que han de ser els parlaments qui interpretin la llei en el seu desplegament.

Finalment, per garantir que aquesta reforma serveixi per frenar els recursos presentats contra l'estatut del Principat, s'inclou un quart punt a partir del qual es vol garantir que les mesures anteriors entren en vigor de manera immediata. D'aquesta manera, es busca que la reforma del TC impulsada pels partits del Parlament no sigui només per al futur, sinó que també esdevingui un instrument per aturar una eventual sentència del TC.

Mas proposa celebrar un referèndum coincidint amb les eleccions si hi ha sentència

Per la seva banda, el president de Convergència i Unió (CiU), Artur Mas, va proposar també ahir una 'estratègia catalana' en cas d'una sentència del Tribunal Constitucional (TC) espanyol que retalli encara més l'estatut. Mas va proposar un referèndum que coincideixi amb les pròximes eleccions al Parlament que serveixi per refusar la sentència contrària al text català.

D'aquesta manera, els ciutadans votarien el candidat que volguessin per presidir la Generalitat, però també si accepten o refusen la decisió del tribunal. A més, Mas va considerar que caldrà una manifestació pacífica, però també una declaració del Parlament que condemni políticament la sentència d'acord amb la voluntat popular.

Categories: Notícies generals

Els sindicats d'ensenyament es concentren contra la política educativa i les mesures d'estalvi

Vilaweb - Dm, 18/05/2010 - 06:00

Els sindicats d'ensenyament han convocat avui concentracions de protesta contra la política educativa de la Generalitat i les retallades previstes en el paquet de mesures d'estalvi econòmic del govern espanyol. Les concentracions es faran a Barcelona (18.00), Lleida (13.30) i Girona (13.15) i les han convocat conjuntament els sindicats USTEC, CCOO, ASPEPC i UGT. Una nova iniciativa de mestres, la Xarxa d'Innovació Pedagògica (XIP), es mostra en desacord amb l'actitud dels sindicats tenint en compte la situació actual.

Els sindicats van decidir desplaçar la vaga de mestres per fer-la coincidir amb la vaga de funcionaris convocada pels sindicats espanyols CCOO i UGT contra les mesures del govern espanyol. Ara els sindicats d'ensenyament estudien si tornen a canviar la data de la vaga un cop s'ha sabut que la vaga de funcionaris canvia de dia i es preveu fer-la el 8 de juny, enlloc del 2 com s'havia anunciat inicialment. Les reivindicacions dels sindicats són l'increment generalitzat de plantilles de mestres, la disminució d'alumnes per aula, la cobertura de les baixes amb substitucions des del primer dia, la desaparició de les hores extra, la gestió 'democràtica i participativa' i el poder de decisió dels claustres de professors, contra el calendari escolar que vol impulsar el conseller Maragall, i contra la retallada dels sous.

Maragall es reuneix amb els sindicats

Representants dels sindicats d'ensenyament i el conseller d'Educació, Pasqual Maragall, es van reunir ahir a petició d'aquest darrer per 'intentar acostar posicions i establir un diàleg', segons fonts del Departament. La trobada va deixar sensacions antagòniques en les dues parts. Per a Ernest Maragall va ser un primer contacte perquè quan es concretin les mesures de la retallada del president Zapatero i les seves afectacions s'iniciï un diàleg per 'unir criteris sobre com cal afrontar-les'. Per als sindicats va ser una reunió sorprenent ja que 'encara es desconeix si es faran o no efectives les retallades salarials anunciades als mestres i professors de l'escola pública'. Els sindicats van deixar clar que 'en cap cas estaran d'acord amb les retallades'.

Una nova veu dels mestres

En aquest context, un grup de docents ha impulsat la Xarxa d'Innovació Pedagògica (XIP) perquè estan cansats que tothom parli per ells. Es refereixen a la societat en general, i al Departament d'Educació i els sindicats de l'ensenyament en particular. Als representants sindicals els retreuen que 'facin política educativa quan el seu radi d'acció s'hauria de limitar a defensar les condicions laborals dels docents'. La XIP pretén canviar 'la cultura de la queixa per la de la construcció'. L'objectiu és crear 'un espai de debat d'idees que escoltarà tots els professors i mestres que treballen a les aules', diu el seu president Antoni Giner Arbusà, director dels SES de Cardedeu.

Giner considera que la vaga de l'escola pública convocada pels sindicats no és encertada 'en la situació actual'. Als representants sindicals els ha retret que vulguin fer 'política educativa' quan s'haurien de centrar en 'la negociació de les millores laborals dels docents'. Aquest fet no impedeix que comparteixi moltes de les demandes que fan els seus portaveus. En definitiva, però, tant ell com la resta de membres de la XIP, 'estan cansats que tothom parli per ells'.

Categories: Notícies generals

Comença el judici que decidirà la propietat de les obres d'art sacre de la Franja

Vilaweb - Dm, 18/05/2010 - 06:00

El litigi per la propietat de les obres d'art de la Franja inicia el seu tram final amb el judici d'avui a Lleida. Després de dotze anys de conflicte, tres bisbes al capdavant de la diòcesi de Lleida i una sentència favorable a Barbastre-Montsó del tribunal eclesiàstic de la Rota, aquest dimarts es decidirà judicialment per via civil la propietat de les 88 obres d'art de la Franja que es disputen Lleida i l'Aragó i que actualment es troben al Museu de Lleida.

Mentre que els Amics del Museu de Lleida insisteixen en defensar que hi ha documentació suficient per demostrar que les obres d'art pertanyen a Lleida, el bisbe de Lleida, Joan Piris, ha anat canviant d'opinió. Piris sempre va recolzar el tribunal eclesiàstic de la Rota que defensava l'Aragó com a propietari de les obres, però fa quatre mesos va dir que les obres d'art són de propietat catalana. Finalment i en un intent de satisfer tothom, el passat 13 de maig Piris es va mostrar partidari de compartir les obres d'art en litigi sense tenir en compte la seva propietat.

El Amics del Museu argumenten que la diòcesi ha posseït pacíficament aquests béns durant més de cent anys i que això en confirma la propietat, a més de presentar els títols de compra que va realitzar fa un segle el bisbe Messeguer.

Un dels documents que demostren amb més claredat la propietat de les obres data de l'any 1944 quan s'acreditava la devolució de les obres a Lleida des de Saragossa, ja que hi van ser durant la Guerra Civil. A més, aquest document inclouria un jurament de l'aleshores bisbe de Lleida on s'afirma que les peces són de la seva diòcesi.

Els antecedents del litigi

El Bisbat de Barbastre-Montsó reclama 113 obres que es troben al Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal des que al 1995 el Vaticà va modificar els límits de la diòcesi lleidatana perquè les poblacions de la Franja de Ponent passessin a dependre del Bisbat de Barbastre-Montsó i no del de Lleida com fins en aquell moment. A partir d'aquella divisió es va encetar el litigi per la propietat de l'art que finalment haurà de ser dictaminada per un jutge.

Per conèixer l'origen del Museu de Lleida cal parlar del bisbe Josep Meseguer, que va governar l'antic Bisbat de Lleida (amb les poblacions de la Franja de Ponent) entre 1890 i 1905. En aquest període va crear el Museu Diocesà de Lleida amb la idea de formar seminaristes que estudiaven a l'actual edifici del rectorat de la Universitat de Lleida. Va omplir el museu del patrimoni que adquiria, intercanviant-lo o comprant-lo, a les parròquies que anava visitant, que habitualment estava en mal estat o en desús per portar-lo al museu.

Així, Meseguer va recuperar retaules, imatges i escultures, objectes litúrgics i elements patrimonials que habitualment es guardaven sense cap interès a les parròquies de Ponent i la Franja.

Categories: Notícies generals

Contingut sindicat